València proclama a sus Falleras Mayores 2022, Nerea y Carmen

42 lecturas

La casa consistorial se vestía de gala por segunda vez en 24 horas para recibir a las recién nombradas Falleras Mayores de València y sus respectivas Cortes de Honor, tras la tradicional 'telefonada' que ayer miércoles volvía a provocar una explosión de júbilo, lágrimas y emoción como hacía dos años que no se producía.

Las esbeltas escalinatas del Ayuntamiento, escoltadas por agentes de la Policía Local ataviados con su uniforme de gala, recibían a las representantes de las fiestas hermanas, Belleses del Foc y Reinas de la Magdalena, así como las Falleras Mayores de Valencia salientes y sus respectivas Cortes de Honor, y las personalidades que habitualmente se congregan en este acto, pero con modificaciones sobre lo habitual conforme a los protocolos anticovid. Así, se ha habilitado una serie de asientos en el Salón de Cristal para mayor distancia y seguridad en el hemiciclo.

Así, el alcalde, Joan Ribó, volvía a nombrar primero a Nerea López, Fallera Mayor Infantil, y después a Carmen Martín, Fallera Mayor de València, para que le acompañaran a su lado en el estrado, donde ambas pronunciarían los primeros discursos de su reinado que ahora comienza.

Tras las protagonistas de la tarde, tomaba también la palabra el alcalde Ribó, que cerraba el acto no sin antes sonar el Himno Regional y el de España, con todo el hemiciclo en pie. Las Fallas 2022, ya han dado su primer paso.

Discurso de Nerea López, Fallera Mayor Infantil de València 2022

Bona vesprada a totes i tots.

Qui anava a dir-me que després de dos anys tan estranys i difícils estaria hui ací fent el discurs de proclamació com a Fallera Major Infantil de València. No pot haver més alegria dins del meu cor.

Em sent com si m'hagueren tocat amb una vareta màgica i després del malson de la covid tot estiguera tornant a agafar color.

Estic il·lusionada i agraïda per ser jo enguany l'encarregada de representar als xiquets i xiquetes de València i de poder tindre el privilegi de conéixer més a fons esta festa que tant estime i m'apassiona.

Diu la meua família que el més important és ser agraït en esta vida.

Per això, en aquesta aventura vull donar les gràcies als representants de 2020 i 2021 per la seua força i esperit de superació, sobretot als del meu sector "La creu coberta", companys i companyes d'il·lusions dels que m'emporte una bonica amistat.

Gràcies a totes les persones que van fer possible unes falles tan especials i inoblidables a setembre perquè per fi poguérem tancar el cicle. A tota la meua comissió "Enginyer Josep Sirera-Pius IX" per recolzar-me en tot moment i voler-me tant.

Poder passar la preselecció i conéixer les 72 companyes extraordinàries amb les quals vaig compartir unes setmanes fantàstiques va ser una experiència que mai oblidaré.

Escoltar el meu nom a la Fonteta ja va ser un regal màgic i compartir aquest somni amb estes 12 xiquetes increïbles que formen la meua cort d'honor i les seues famílies em fa sentir afortunada i privilegiada. Adela, Alba, Carmen Calduch, Carmen Gimenez, Carla Alcocer , Carla Vicente, Cayetana, Daniela, Isabel, Patri, Sara i Valentina, espere que passem un any extraordinari i recordeu, que juntes formem un gran equip!

I amb la responsabilitat que comporta este càrrec, pense esforçar-me perquè junt amb Carmen, la millor companya d'aventures que em podia haver tocat puguem representar i deixar molt alt el nom de València i de les falles per allà on anem.

Gràcies sobretot a tota la meua família i amics per estar sempre, per ajudar-me a anar complint somnis, per la seua estima i recolzament, sobretot als meus pares Noelia i kiko i a la meua iaia Mercedes.

I gràcies al jurat, per fer-nos tan divertides estes setmanes i que, més que proves hagen paregut aventures. Gràcies per confiar en mi i per donar-me el regal més bonic que poguera imaginar.

Fallers, falleres, hem tornat!! Visca València i visquen les Falles!

Discurso de Carmen Martín, Fallera Mayor de València 2022

Bona vesprada il·lustríssim alcalde de València, president i directiva de JCF, autoritats, Belleses del foc d'Alacant, Reines de les festes de Castelló, Carla i Consuelo i Corts d'honor. Bona vesprada fallers i falleres.

Encara que tinc el plaer de ser jo la que es dirigisca a vosaltres aquesta vesprada, aquestes paraules naixen de tretze persones unides per una mateixa il·lusió: l'amor per les falles.

Hui ens sentim afortunades i agraïdes per començar a viure un any de somni, possible gràcies a l'incansable treball i esforç de les diferents administracions i del col·lectiu faller que han fet possible la celebració de les falles al setembre. Unes falles que han demostrat que els fallers i les falleres estem fets d'un material incombustible i etern, capaços d'alçar-nos davant les adversitats i ser l'espill on puguen reflectir-se totes les festes culturals a escala nacional i internacional.

Esta aventura també és gràcies a set membres d'un jurat que ha confiat en nosaltres per ser Cort d'Honor i Fallera Major de València i no sols això, ha fet que 72 dones estiguen unides per l'estima a les nostres tradicions. Sou increïbles.

Vull aprofitar per a animar-vos a tots a gaudir amb nosaltres de la nostra festa, respectant totes les recomanacions sanitàries que fan possible que el cicle faller continue.

I permeteu-me que em dirigisca ara a la meua comissió Falla Poeta Alberola Totana, sector i agrupació Olivereta. Des den ben menuda m’heu trasmés la importancia d’esta forma de vida, les falles.És un honor per a mi poder representar-vos i dur amb orgull del vostre nom per tots els llocs on vaja

Per finalitzar, tan sols em queda demanar-vos que torneu a il·lusionar-vos perquè València es mereix un 2022 ple d'alegria, de sentiment per les nostres Falles, per la nostra cultura i tradició... perquè si hi ha un casal on entre tot el món, eixe, són les Falles.

Discurso de Joan Ribó, alcalde de València

Fallera major de València, Fallera major infantil de València, Corts d’honor, Autoritats i membres de la corporació, Falleres i fallers,

Durant els mesos que ens han precedit, la pandèmia ha fet que canviàrem la noció dels espais compartits i públics en què vivim la festa. A més dels casals, a més de les places i els carrers, hi ha altres espais públics, presencials o virtuals, que hem anat incorporant al nostre dia a dia, i que ens han permés mantindre actiu eixe conjunt de vincles i lligams afectius que són la base de la sociabilitat festiva.

Per això, cobra una especial importància que puguem tornar a trobar-nos en l’hemicicle de l’Ajuntament. Un escenari habitual de reunions en què la paraula servix per a canalitzar els debats, però també els acords, perquè les paraules són potents ferramentes per a crear, construir, compartir, acariciar o abraçar.

Es inevitable pensar en tot allò que hem viscut durant els últims mesos: moments d’anhels i d’il·lusions, però també de frustracions i decepcions. Finalment, l’esforç del col·lectiu faller, com el del conjunt de tota la societat, ens va permetre celebrar les Falles i tancar un cicle. I ho férem quan poguérem i com poguérem, amb la màxima responsabilitat.

I en tots eixos moments hem tingut l’oportunitat d’aprendre de les nostres febleses, però també de refermar-nos en les nostres fortaleses. És així com s’ha obert una oportunitat per a repensar la festa, per a obrir noves perspectives, per a continuar construint el seu futur, tal com han fet generacions de fallers i de falleres any rere any.

Tots som plenament conscients que el camí que ens ha permés arribar fins ací no ha sigut fàcil. Han sigut mesos de preocupació per a molts sectors: els artistes fallers, els pirotècnics, els indumentaristes, els músics, així com molts altres professionals i artesans que s’han vist privats de poder compartir el seu art, el seu treball, i que han hagut d’afrontar pèrdues econòmiques importants, amb l’afegit de la incertesa sobre la continuïtat del seu ofici. Això ens ha fet prendre consciència que la festa és molt més que la suma de cadascuna de les seues parts. Eixa és la seua riquesa.

I en eixe full de càlcul, en eixe balanç, hem d’anotar també unes altres pèrdues, més difícils de quantificar, però més importants, perquè són les que definixen la nostra manera d’entendre la festa i la vida. Són eixes pèrdues derivades dels abraços que no hem donat als peus d’una falla, dels besos que no hem rebut a les portes del casal o dels somriures amagats en acabar un passacarrer.

Són unes pèrdues que han patit les Falles, però que també han patit la resta de festes i col·lectius festers de la ciutat de València, per als quals vull tindre un record especial en un dia com el de hui. Festes grosses, com el Corpus, la Setmana Santa Marinera, els miracles de Sant Vicent o els Moros i Cristians, però també festes de carrer o de barri, com Sant Antoni, el Carnestoltes, la Mare de Déu del Carme, les de Campanar, Patraix o Sant Isidre, les festes dels nous valencians i tantes altres que enriquixen la cultura i el patrimoni festius del Cap i Casal.

Tot eixe teixit associatiu, amb les Falles al capdavant, contribuïx de manera destacada a fer de València una ciutat més oberta, tolerant, inclusiva, integradora, solidària...

Ara que ens queda poc per a celebrar el quint aniversari de la declaració de les Falles com a patrimoni de la humanitat, és oportú recordar unes paraules que s’arrepleguen en l’expedient que es presentà davant la UNESCO per a aconseguir este reconeixement:

El casal, lloc de reunió dels fallers, és un àgora de cohesió social, sense diferència d’edat, sexe o procedència, on es treballa en pro de la festa durant tot l’any. Estes característiques afavorixen un diàleg d’igualtat entre individus i grups, que s’estén al total del teixit associatiu faller a través de la relació entre les diferents comissions falleres.

Eixos valors d’igualtat, pluralitat, tolerància... són valors que en les últimes setmanes han encarnat totes les companyes amb qui heu compartit este procés d’elecció representant les seues comissions i els seus sectors. Per a totes elles va també hui el nostre aplaudiment en senyal de gratitud pel seu compromís amb la festa fallera.

Nerea i Carmen, a partir d’ara enceteu una nova etapa en les vostres vides. Dia a dia representareu una festa que és rica, perquè és diversa, com diversa és també la nostra ciutat. I això és el que representen les vostres companyes de la cort d’honor.

Eixa València intramurs que va veure nàixer la festa i d’on venen Carla Vicent, Daniela Alcoy, Carla Juliá, Sofía Guillot i María Albors.

La terra del ganxo, amb Patricia Zurano, Carla Alcocer, Camila Román i Lucía Paya.

La ciutat dels eixamples extramurs, amb Valentina Rabello, Cayetana Santacruz, Paloma Eroles i Eva Alcahuz.

La València que acollí els antics pobles, d’on venen Alba Hurtado i Sara Selles.

I també els pobles del sud, amb Adela García, Carolina Soriano i Marina Ballester.

La ciutat en expansió i la que va créixer travessant el riu, d’on són Carmen Giménez, Carmen Calduch, Isabel Esplugues, Carla Colprim i Claudia Mas.

I la València metropolitana, amb Beatriz Buigues.

Hui obrim una etapa i en tanquem una altra que, com van dir les seues corts d’honor l’altre dia a la Fonteta, és "Una història interrompuda per una inesperada pandèmia, però que, tot i això, és la millor història de les seues vides". Una història que Consuelo i Carla, juntament amb les seues companyes, van afrontar amb valentia i disciplina. Elles han sigut l’espill en què s’ha mirat tot el col·lectiu faller, al qual han donat l’alé necessari per a superar les adversitats. El vostre compromís amb la festa, la vostra entrega en estes circumstàncies tan difícils, serà recordada sempre per tots. Moltes gràcies.

Parlava adés dels besos, abraços i rialles que hem de recuperar. No només les Falles, no només les festes de la ciutat de València, sinó totes les festes valencianes, que hui estan representades en eixes dos festes germanes amb què mantenim un vincle especial que també s’ha vist reforçat en els últims mesos, i que ara expressem amb un càlid aplaudiment a la bellesa del foc de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant, María Niceto, i la reina de les Festes de la Magdalena de Castelló, Carmen Molina.

Vull acabar la meua intervenció tornant a recordar com, fa cinc anys, la nostra festa es presentava davant el món. Déiem que "En les Falles, festa valenciana del foc, pólvora i música, el patrimoni immaterial està molt viu i present, reunint i transmetent tots els valors de la Convenció, suposant una celebració social per damunt de la vessant econòmica. Els elements materials es tornen efímers i es destruïxen en pro dels valors immaterials de la festa: la seua capacitat integradora, comunicativa, representativa, creativa i de cohesió social".

La festa, com la societat que la celebra, ha de saber adaptar-se a un entorn canviant i a la força transformadora del temps. La situació viscuda en els últims dos anys ens ha obert una oportunitat per a repensar la festa fallera i obrir noves perspectives. I estic plenament convençut que vosaltres, Nerea i Carmen, juntament amb les vostres companyes de les corts d’honor, gràcies a la vostra passió fallera, a l’espenta imparable de la joventut i a la vostra implicació en la societat actual, tindreu l’oportunitat d’obrir eixes noves perspectives. Darrere tindreu l’esperança de tot un col·lectiu, de tota una ciutat. Perquè hui, probablement més que mai, les Falles necessiten de totes i de tots, cadascú des de la seua pròpia experiència vital, però amb un denominador comú innegable: l’amor i l’estima per la festa.

Visca les Falles!

Visca València!

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí