Pero, que és i com es juga al sambori?

659 lecturas

Un dels jocs tradicionals no tan sols als pobles de l'Horta, sinó a tot el món. De fet, en cada lloc s'anomenà d'una manera: En Argentina i Uruguay és la Rayuela o Tejo: en Brasil, Amarelinha; en Italia, la Campana o Mondo; en França, Palet; en Alemanya, Himmel und Hölle (cel i infern). Lo millor d'aquest joc és que es pot jugar al carrer, i només necessitem les nostres cames, un trós de guix o al seu lloc, qualsevol pedra que faça ratlles al sól, i ganes de pasar-ho bé.

Al voltant de l'oritge d'aquest joc diuen que va naixer en l'Europa renaixentista, allà pels segles XV o XVI, basant-se en un llibre de Dante Alighieri nomenat 'La Divina Comèdia', una història en la que el protagonista, per a eixir del Purgatori i arribar al Paradís, deu de travessar per un total de nou mons.

Cóm es juga al sambori

El primer que s'ha de fer és pintar amb un guix un quadrat en el sòl, amb el número 1 dins, després, damunt un altre quadrat amb el dos; damunt del dos, un altre amb el tres. En el quart pis del sambori es pinten dues caselles, una amb el número quatre i al seu costat una altra amb el cinc. La casella superior l'ocupa el 6 i les dues últimes són també caselles dobles amb els nombres set i vuit. Després un altre pis amb una sola casella amb el número 9. A continuació es dibuixarà una casella amb el número deu.

De totes formes, cal tenir en compte que depenent del poble, potser esta estructura tinga variacions i formes. Per a gustos, colors. El joc comença realment tirant una pedra dins del quadre del número 1, sense tocar les ratlles que delimiten el quadrat.

El jugador segueix a la pedra en cada tir guardant l'equilibri amb només una cama, tenint en compte que no pot tocar les ratlles ni recolzar la cama encongida fins a arribar al quart pis, en el qual recolzarem una cama dins del quadrat del 4 i l'altra dins del quadrat del 5.

És aquest el moment que se sol aprofitar per a descansar per a després, seguir cap al número 6 a la 'pata coixa' i novament, recolzem els dos peus, un en el 7 i l'altre en el 8.

Ara cal tornar al número 1, donant la mitja volta d'un salt, (sempre sense trepitjar les ratlles) i desfer el mateix camí fins al número 1 on ens acatxarem per a agafar la pedra sense recolzar l'altre peu.

Un joc, en resum, amb el que potenciarem la coordinació entre la vista i els moviments, per la qual cosa és molt bó per als xiquets i xiquetes de curta edat.

Foto de portada: Programacerca.org

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí