El Museu del Palmito d’Aldaia dedica un espai al treball de les dones en l’artesania del ventall

2490

El Museu del Palmito d’Aldaia (MUPA) ha creat un espai dedicat al paper de la dona en l’art del ventall al llarg de la història. L’objectiu és reivindicar i visualitzar el treball de els dones en el procés d’elaboració dels palmitos. El nou espai es pot veure en la primer planta del museu dins de la pròpia col·lecció permanent.

L’artesania del ventall no s’escapa del model d’organització de societat patriarcal que assigna als homes els llocs amb major poder i influència i els treballs millor pagats, relegant la dona a una posició secundària amb comeses més costoses i treballant a temps parcial. Treballs lligats molts d’ells a les labors de la llar que tradicionalment se li havia atribuït a la dona. En el procés d’elaboració del ventall hi ha, per tant, una divisió sexual del treball, una assignació de tasques o responsabilitats diferents segons es tracte d’home o dona.

Tradicionalment, els tallers de palmitos han estat dirigits per homes, denominats mestres palmiters, que encarreguen a altres artesans i artesanes treballs d’acabat final del ventall que es realitzaven la major part fora del taller. En general els homes han realitzat la gestió econòmica de l’empresa i els processos del varillatge, calat i gravat del ventall. I també el pintat del país del palmito i la part corresponent al poliment i l’envernissat final. Diguem que els homes realitzen les parts del treball més tècnic, que requereix l’ús d’eines sofisticades i certa maquinària.

Però el paper de les dones ha sigut fonamental. A les dones se’ls ha assignat els treballs més laboriosos, aquells que requereixen més temps i paciència, però no per açò amb menys art. Centenars de dones han treballat durant dècades en les seues cases, cobrant per peces. Són les grans desconegudes. De fet, abans de la mecanització del procés de fabricació del ventall, les dones van constituir el gruix del personal en els antics tallers artesanals ja que realitzaven a mà el treball d’escatar, rematar i polir les varetes dels ventalls.

Però les dones també han realitzat treballs més sofisticats, més artístics, encara que relacionats amb el rol de la costura, com són el entelat de ventalls, els encaixos, els lluentons, els brodats, l’adornat i finalment el muntatge i rematat final del palmito. No obstant açò, en l’últim terç del segle XX s’han incorporat al sector palmiter destacades pintores i mestres palmiteres que gestionen els seus propis tallers.

Enteladores, adornadores i pintores

Entre les enteladores de palmitos a Aldaia destaquen Filomena Navarro, Vicenta Micó Belda, Conchín Andrés Guzmán, Pepita Alcácer i Teresa García. Filomena Navarro va rebre la Medalla d’Or com a millor artesana de València i va treballar per a la fàbrica dels descendents de José Colomina. Una de les seues millors deixebles ha sigut la seua neboda Conchín Andrés, qui va aprendre de Filomena el muntatge d’encaixos en els ventalls. Conchín Andrés va començar a treballar en els anys seixanta i ha continuat realitzant entelats fins a les primeries del segle XXI. Així mateix, Teresa García i també l’enteladora Rosario Comes han treballat durant els anys vuitanta i noranta del segle XX en Abanicos Arteal, una cooperativa d’artesans de la qual també formaven part el pintor Domingo Calvo Oltra, la pintora Carmen Mateu i les germanes Teresa y María José Calvo García.

Les dones també han tingut un important paper en la confecció de teixits ornamentals que han omplert d’art el país de nombrosos palmitos. Sobreixen en aquesta faceta la adornadora Josefina García Ibáñez; i l’experta en encaixos, brodats i lluentons Angelita Villa. Aquesta última, al costat de la seua filla, l’enteladora Lola Blay Villa, ha treballat en l’empresa Abanicos Blay Villa. Altres grans artesanes són Concha Martín Galindo, especialitzada en encaixos i daurats amb pa d’or; i Carmen Folgado Ferrandis, versada en lluentons i puntes de palmitos.

Com a pintores de ventalls sobreixen Carmen Mateu Guiot d’Alaquàs i Carmen Monreal de València, dos artistes molt cotitzades en els ventalls de gran qualitat artística. Carmen Mateu és una pintora reconeguda per la seua llarga trajectòria artística, que es va iniciar en els anys seixanta del segle XX amb pintures de bodegons, retrats i ventalls, evolucionant cap a un estil en el qual sempre ha reflectit el seu compromís social. En 2016 va rebre el Premi Castell d’Alaquàs en la secció d’Art gràcies a la seua àmplia trajectòria dins de la ciutat. Està vinculada també com a professora en l’escola d’Arts i Oficis d’Aldaia.

Mestres palmiteres

Durant els anys vuitanta i noranta del segle passat l’ofici de mestre palmiter va deixar de ser cosa d’homes exclusivament. A partir d’ara aniran sorgint mestres palmiteres, que són empresàries propietàries dels seus tallers i alhora artistes en algunes facetes tan importants com la pintura, l’adorn o els encaixos. A València destaquen Carmen Sevilla (gerent de Ventalls Vídua i Fills d’Alejandro Sanz) i Amparo Sevillano Cercós, fabricant de ventalls juntament amb José Colomina Domingo.

És a Aldaia on hi ha un major nombre d’empresàries palmiteres. Sobreixen María Luisa Andrés (directora de Abanicos Andrés Pascual, l’empresa més antiga d’Aldaia fundada en 1880), Cayetana Soriano Cervera, Amparo Navarro, Rosario Vidal Martínez (Abanicos Roser), Abanicos Magda, Pilar Moreno Molinera i Evelia Lorente Clavijo. I també Rocío Nájar Godoy, María Sahagún Benítez, Abanicos María Amparo Pelufo, Carolina Ferrandis (antic Taller del Borrulls), Lola Blay (Abanicos Aire Distinto) i la dissenyadora Amalia Ferrandis López, directora de Vifema-El Habanico.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.