En defensa del Barri de l’Orà de Massanassa

Per tots és sabut que Massanassa no és un poble massa gran, si parlem de tamany, perque a la vista està que som un poble molt gran gràcies, principalment, a que tenim gent gran que fa coses molt grans. I com tots els pobles, i encara que estigam incardinats en l’àrea metropolitana d’una gran ciutat, també tenim una història rica i potent que alguns estem encabotats en no oblidar.

No tinc més intenció que la d’oferir una breu aproximació al que ha sigut i és el barri de l’Orà de Massanassa, un compendi de carrers menuts - i molts d’ells sense eixida- que lluiten per a no perdre el seu caràcter i per a no desaparéixer entre la desídia del govern municipal i el boicot sistemàtic al que ens condemnen als qui hem intentat, des de la nostra modesta posició, millorar-lo.

Sóc dels que ha jugat en eixos carrers, i encara m’en recorde d’aquell barranc vell, verd (i també brut) al que tantes voltes hem baixat a fer més d’una maldat. Allí ara hi ha parets de formigó i poca fulla verda. El fem, això sí, seguix estant més o menys present.

Entre senyals velles, i algunes d’elles impossibles de llegir, voreres sense rebaixar, carrers a mitat asfaltar, contenidors més que bruts i forats d’arbres buits, l’Orà seguix reivindicant-se com aquell barri de barraques que conta el nostre llibre festiu i literari ‘La Terreta’ que un dia es va pegar foc i que deixà pas a noves construccions de formigó i pedra que tornaren a donar vida als seus característics carrerons.

Sé que tal volta no siga digne de figurar en les guies turístiques, i això que a mi me pareix que el Carrer Saragossa és curiós de vore per tindre el títol del més curt de tota Massanassa (i segurament de tota la comarca). S’ha de dir que fa uns anys que el forn del mateix nom que el barri s’apagà, i fa tres que Sant Roquet (una talla de menors dimensions de principi de segle XX que la de Sant Roc), el patró del barri, no ix en la seua particular processoneta d’agost  i que ara ho fa en juny en la Processó en Honor al Santíssim Crist de la Vida, perdent així una de les tres festes de carrer que encara quedaven en el nostre poble a principis de segle, si sumen la del Carrer Sant Miquel i la de la Verge del Remei. A pesar d’això, és obligació dels que allí hem estat, no deixar de contar la història d’uns carrers que, estic segur, poden ser més, molt més.

[ Fran Raga | @FranRaga | Jurista]