Investiguen còm era el Grau de València en l'època preindustrial

El catedràtic de Geografia de la Universitat de València Josep Vicent Boira ha estudiat com era el paisatge del Grau de València a l’època preindustrial a través de 16 gravats i plànols de diferents autors. La investigació, publicada en la revista Cuadernos de Geografía de la Universitat de València, engloba la forma i els elements d’aquest territori des del segle XVI fins a les alteracions que es van produir després dels processos polítics i urbans del XIX.

El document que mostra millor el paisatge preindustrial del Grau de València és el plànol de Nicolás Bodin de 1739. Hi apareixen des dels espais agrícoles i d’ús ramader, fins a la platja i els elements tradicionals del paisatge agrari, com petits ponts que creuen sèquies o el safareig. Aquest pla representa una visió típica de l’enginyeria militar del moment amb una finalitat pràctica, cosa que la fa molt fidel a la realitat.

Una altra font històrica analitzada és el plànol d’Anton van den Wyngaerde de l’any 1563. Es tracta d’una vista del Grau on apareixen el baluard i el moll de fusta, a més del nucli urbà. Segons l’article, aquests traços reforcen la idea que, ja al segle XVI, la realitat urbana del Grau estava més desenvolupada al sector nord que al sud. D’aquesta època també s’analitza un gravat de València procedent d’un llibre de Pere Antoni Beuter (1546) en què a més del baluard apareixen les drassanes i una estructura a la desembocadura del riu Túria que encara no s’ha pogut identificar. És una estructura que tornarà a aparèixer en una pintura sobre l’expulsió dels moriscos de Pere Oromig del 1613.

Altres representacions en què apareixen elements del Grau de València com l’església de Santa Maria o el port són el plànol de l’enginyer Joan Merich de 1787, el de José Serrano de 1824, el gravat de Tomás Enguídanos de 1795 i el de Manuel Mirallas de 1800, entre uns altres.

En general, la cartografia d’entre els segles XVI i XIX representa la dualitat entre el paisatge urbà i el paisatge natural i agrari del Grau. Tot i que els últims gravats d’entre els segles XVIII i XIX són bastant simples, aquests intenten oferir una visió privilegiada de la zona septentrional del nucli urbà on es concentraven els edificis més emblemàtics.

El Grau és un antic municipi independent annexat a la ciutat de València en la segona part del segle XIX, seguint la dinàmica d’altres nuclis independents com Campanar o Benimaclet. Aquella annexió va suposar un canvi dràstic en l’administració del Grau i va completar un procés de desenvolupament urbà i de relació amb el port. Com a conseqüència, nous barris i noves vies de comunicació van alterar el paisatge tradicional que envoltava el Grau, que s’havia mantingut pràcticament inalterat fins ara.

Article: Boira Maiques, J. V. (2022). «El paisatge tradicional del grau de València als gravats i plànols històrics (segles XVI-XIX)». Cuadernos de Geografía, 108-109 (1), 399-424. https://doi.org/10.7203/CGUV.108.23657

Peus de foto:

- Mapa de la situación y contornos del Grao de Valencia, obra de Nicolás Bodin (1739). Font: Servicio Geográfico del Ejército, núm 178.