Imatges de satèl·lit detecten en els arrossars de L’Albufera un dèficit de l’oxigen dissolt en l’aigua

22

Especialistes en teledetecció de la Universitat de València, en col·laboració amb tècnics de la Generalitat Valenciana, han comprovat i cartografiat dèficits d’oxigen en l’aigua dels arrossars de L’Albufera. En la investigació, que compta amb el suport de la Generalitat així com la Direcció del Parc Natural, s’ha analitzat l’evolució dels arrossars durant la Perellonà del 2020 mitjançant un nou sistema d’anàlisi de la informació (imatges espectro-radiomètriques preses per sensors remots).

Els treballs, finançats per un projecte ‘Reptes d´Investigació’ del Ministeri de Ciència i Innovació, estudien les variables que influeixen en el color aparent de l’aigua dels arrossars, que canvia a causa dels processos de degradació de la palla residual, la matèria orgànica resultant i la mineralització en l’aigua amb poca circulació. Per a això s’han correlacionat dades obtingudes en les observacions en els camps d’arròs i les imatges proporcionades pels satèl·lits Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Les imatges obtingudes permeten observar l’extensió dels arrossars en els quals els processos biològics produeixen un gran consum d’oxigen. Aquests processos col·loquen les aigües en situació d’hipòxia o anòxia (deficiència d’oxigen). Per a això s’han estudiat els canvis en la resposta a la llum, tant en el visible com en l’infraroig, amb imatges satel·litàries, secundades amb els mostrejos realitzats conjuntament en més de quaranta camps pels tècnics de la Universitat i de la Generalitat.

Les conclusions del treball permeten afirmar que l’extensió de l’anòxia en els arrossars varia segons el moment  i és molt dependent de les circumstàncies meteorològiques, per la qual cosa en el moment actual l’anòxia ja s’ha mitigat notablement. No obstant això, s’observa que aquest procés biològic repetit, any rere any, suposa una reducció de la biodiversitat en les zones afectades per l’anòxia. És ben conegut que les marjals i llacunes litorals són sistemes de flux, l’adequat maneig del qual col·laboraria a previndre l’anòxia.

El grup d’investigació LEO del Laboratori de Processament d’Imatges (IPL), conjuntament amb investigadors del grup de Limnologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València, és el responsable de l’estudi.

Els investigadors posen en valor el fet de realitzar un seguiment de l’estat en què es troben les diferents zones de l’arrossar, i mostren l’efectivitat dels treballs realitzats amb sistemes de teledetecció per satèl·lit, que permetrien el mapatge de l’estat ecològic en les diferents zones del Parc Natural de l’Albufera.

En opinió dels especialistes que hi han participat, és necessari continuar realitzant estudis detallats de les relacions llac-arrossars, abans de plantejar mesures definitives importants.

Per part de la Universitat de València hi ha treballat en l’estudi Xavier Sòria-Perpinyà, Jesús Delegido, Eduardo Vicente, Juan Miguel Soria, Patricia Urrego, Bàrbara Alvado, Antonio Ruiz-Verdú i José Moreno.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.