Teresa Saborit (Gurb, Osona). Escriptora. Narradora Oral. Especialista en gamificació de projectes literaris. Fins al gener del 2015 havia combinat la seva passió per les lletres amb l'economia, momento en què va decidir fer un canvi de vida radical per dedicar-se a la literatura a temps complet. Autora, entre d'altres, d’’El secret del meu nom’ (XXXII Premi Novel·la Festa Lletres Catalanes Vallès Oriental 2021), ‘Casus Belli’ (XLII Premi Armand Quintana de novel·la 2021), ‘Barcelona, la rosa i el drac’ (Premi Talent Cambra 2020), ‘La revolució de les formigues’ (2018), (XI Premi 7lletres 2016; seleccionat per la Revista Faristol com un dels millors llibres del 2016 per a lectors a partir de 13 anys) i ‘200 muses’ (top 10 ebooks més venuts en català a Amazon vigília Sant Jordi 2016). Fundadora de ‘La Llibreta Vermella’ (gamificació de projectes literaris) i ‘VullEscriure.cat’ (portal de creació literària). La trobareu al seu blog: TeresaSaborit.cat.
Pregunta: Com va ser el procés de deixar-ho tot per dedicar-te a la literatura a temps complet?
Teresa Saborit: Just d'aquí a pocs dies farà 10 anys! Escric des que tinc ús de raó, però sempre havia sentit a dir que era impossible viure d'escriure. Durant molt temps, per tant, vaig portar una doble vida: de dia treballava com a controller en una entitat financera i de nits escrivia. Va arribar un moment, però, que em vaig adonar que em faltaven hores i que no podia seguir amb tot: havia de decidir. Vaig reflexionar-hi durant molts mesos i, al final, hi va haver una pregunta que em va ajudar a prendre la decisió: “Si no ho provo ara, que puc, d'aquí a 20 anys em despertaré preguntant-me què hauria passat si...?”. Em vaig adonar que seria una pregunta enverinada, sense resposta possible, i que només tenia una opció. Era el gener del 2015: vaig deixar la meva feina com a controller i des de llavors em dedico a la literatura a temps complet.
P.: Per què vas crear La Llibreta Vermella, la teva pròpia editorial en català?
T.S.: Amb el sistema tradicional d'edició, els autors només reben un 10% del preu de venda de cada llibre, a cobrar amb 1-2 anys de retard. Si volia dedicar-me a l'escriptura de forma professional, de seguida em vaig adonar que havia de provar coses diferents. Així és com va néixer l'editorial La Llibreta Vermella, amb la intenció de fer les coses diferents.
P.: Hi ha algun tipus de relació/punt en comú en la creació de l’editorial i Vullescriure.cat? Com trobes col·laborar amb altres escriptors?
T.S.: VullEscriure.cat funciona des de gener del 2012. És un portal de creació literària en català, per a escriptors ‘però’: escriptors a qui els agrada escriure, però sempre troben una excusa per no teclejar ni una lletra (els falta temps, no tenen idees, no tenen amb qui compartir-ho...). VullEscriure.cat els ofereix un espai a on trobar-se amb altres escriptors com ells, amb les mateixes aspiracions, i superar tots aquests bloquejos. És apassionant estar en contacte amb altres escriptors i veure com milloren setmana rere setmana i com ho fan cada cop millor. Al llarg d'aquests 13 anys, molts han esdevingut autors publicats. És emocionant!
P.: Com descriuries l'experiència de fer participar als teus lectors en el procés creatiu de les teves novel·les? Com per exemple, en ‘Ulls de foc’ que van participar en l'elecció de la coberta.
T.S.: El que més m'agrada d'escriure és estar en contacte amb els lectors que em llegeixen. És emocionant, veure com una història que un dia només va existir a la teva imaginació ara forma part de la vida de molta gent! En ‘Ulls de foc’ els lectors hi han pogut participar de diverses maneres: van poder escollir la portada a través de diverses votacions a les xarxes socials (hi va haver uns quants empats!, he, he); hi va haver 15 primers lectors que van llegir la novel·la abans que ningú i em van fer comentaris que, en molts casos, vaig incorporar al manuscrit final; l'edició del llibre va ser possible gràcies a un Verkami, finançat gràcies a la aportacions dels seus futurs lectors! Des d'aquí: mil gràcies pel suport!
P.: Com ha sigut la teva experiència amb el Vermaki? Recomanaries el crowdfunding a altres autors per la venda dels seus llibres?
T.S.: Editar un llibre a través de Verkami és una forma extraordinària de tenir un contacte directe amb els futurs lectors d'un llibre. És gairebé màgic: un projecte que en un inici és només «teu» es converteix, de mica en mica, en un projecte de tots a mesura que passen les setmanes.
P.: Diries que ‘Ulls de foc’ és només pel jovent o també el recomanaries en adults?
T.S.: Té dos nivells de lectura: un és per a lectors a partir d'11 anys; l'altre és per a adults a qui agrada la fantasia. Els primers gaudiran amb els viatges en el temps i les sorpreses a cada pàgina. Els segons descobriran una novel·la que barreja ficció amb elements reals i que els permetrà endinsar-se en la història del país d'una manera distesa i amena, amb una narració que els atraparà des de la primera pàgina i un final que segur que no s'esperen.
P.: La teva obra sovint incorpora elements de gamificació. Per què aquesta aproximació?
T.S.: Què és el que fa que puguem estar-nos jugant al parxís o a un vídeojoc durant hores? La gamificació n'investiga les raons i després aplica aquestes tècniques, provinents del món dels jocs, a coses que no són jocs. Jo aplico aquestes tècniques a projectes literaris: és una oportunitat per convidar la gent a endinsar-se al meravellós món de la lectura i recordar-los que llegir és una aventura apassionant.
P.: Quin paper juga la teva localitat natal, Gurb, en la teva escriptura? Té alguna cosa a veure amb El centenari de Les Escoles Gurb?
T.S.: ‘Ulls de foc’ va néixer gràcies al centenari de Les Escoles de Gurb, celebrat el 2023. Vaig recollir molta documentació, testimonis d'alumnes i professors que hi havien estat... En acabat, vaig pensar que tota aquella documentació no es podia quedar tancada en un calaix i per això vaig escriure la novel·la, per donar nova vida a totes aquelles vivències. Així van néixer els viatges en el temps, primer al llarg de cent anys, per fer un repàs a com ha canviat l'educació al llarg de l'últim segle, i després ampliant-ho fins a l'edat mitjana, amb una protagonista que a l'inici de la novel·la fa un conjur per retrobar-se amb el seu pare desaparegut... I acaba perduda al 1373! Una cosa curiosa que m'ha passat és que hi ha gent de fora d'Osona que, en llegir el llibre, han cregut que Gurb era un poble que jo havia creat des del no-res, com si fos un lloc mític similar a Hogwarts o els regnes de Jocs de Trons, i els ha agradat molt descobrir que el poble existeix realment i que podien visitar-lo en el món real.
P.: Per últim, quines sensacions extreus després d’haver escrit una novel·la que entrellaça la fantasia, la ficció i la realitat?
T.S.: Crec que la ficció és una eina increïble per fer la realitat més real. A voltes estem tan ocupats en el nostre dia a dia que no tenim temps d'aturar-nos a veure què passa realment al nostre voltant. La ficció ens dona l'oportunitat d'endinsar-nos en un espai segur a on tot és possible i viure la realitat d'una forma única, amb habilitats que serien impensables en el món real.
