La Colla blanc i negra, una penya de futbol que no sols va a Mestalla a veure el futbol

152 lecturas

Cultura de futbol, relat de club. Si el futbol és un estat d’ànim, no hi hauria cap dubte que el València no passa pel seus millors moments; l’actual situació esportiva ho confirma i l’extraesportiva més encara. A la discreta posició obtinguda en la lliga se li suma la neteja feta per Peter Lim amb tot allò relacionat amb l’era de Marcelino i Mateu, es a dir, esborrar expeditivament la millor època de Meriton Holdings en el València.

Però, el futbol es mes que tot açò. Així ho entén, també, la Colla blanc–i–negra, una penya de futbol que no sols va a Mestalla a veure el futbol. El seu ADN és donar a conèixer la historia del València Foot ball Club, la seua cultura, els seus presidents... i promocionar el valencià. Perquè el futbol és més que un partit d’onze contra onze.

¿Com naix la penya? ¿Quants socis sou actualment?

Sergi: Naix la penya aproximadament en la tardor del 2017. Va sorgir mitjançant les xarxes socials, una miqueta per idea meua i a partir d’ací es va sumar més gent. Nosaltres fiquem com a data de naixement el 1 de novembre del 2017. El principi va ser un poc complicat, per tota la paperassa que va suposar, perquè primer ens vàrem registrar com a associació cultural, i ja a l’estiu passat, concretament en agost del 2019 ja som una penya oficial i estem dins de l’agrupació de penyes

¿Que suposa estar dins o fora de l’agrupació?

Sergi: El no estar en el seu registre i no ser una penya oficial del Valencia C.F.  Després també te unes ventajes com son el repartiment d’entrades que son per sorteig... però que aquestes prebendes son igual per a la resta de les penyes del Valencia d’arreu del món. Es a dir, no som ni mes ni menys que altres penyes de l’Agrupació

¿Com definiríeu a la penya i a vosaltres mateixa?

Sergi: Jo a la penya sempre la definisc utilitzant la metàfora  de que les penyes del Valencia, en el 99’9 % dels casos son falles sense falla. Es a dir, fan el mateix que faria una falla però no planten falla: fan sopars, es junten per a veure els partits... però no fan res d’interès cultural, que es una de les nostres senyes d’identitat. Nosaltres volíem anar un poc més enllà, com fer presentacions de llibres, conferències sobre l’historia del Valencia.... Es a dir fomentar la cultura del club, que forma part de la cultura valenciana en la seua totalitat i tinguem una especial cura i interès per la utilització del valencià dins del futbol i del nostre club. A més, vull afegir que dins de la colla volem ser paritaris, perquè ara mateix som 5 dones dins de la colla. I dos d’elles están en la junta directiva.

Com em definiria jo? Jo sempre afirme que al “Valencia se viene a servir y no a servirse”. Jo duc 25 anys sent soci del Valencia i sempre pense que el Valencia sempre guanyarà títols i estarà peleant pels primers llocs de la classificació. Però, evidentment la situació actual del Valencia es la que es.  A nivell personal, em considere una persona valenciana i valencianista amb tot el que significa tant al mon del futbol com al mon de la política.... Però no tinc cap ideologia estricta, sempre considere que la gent es bona o dolenta, no les ideologies.

Michelangelo: Molt paregut al que ha dit Sergi. El lema de “som doblement valencianistes” es una de les nostres senyes  d’identitat perquè a més de ser del València també som valencianistes  a nivell cultural i ideològic perquè som tots valencians. Per a nosaltres, el Valencia es un equip de país, es a dir, es el club de futbol més important de tot el País Valencià a nivell social. A més, té moltes penyes en tot el País Valencià. Si en Catalunya han parlat del Barcelona com un equip de país, nosaltres considerem que el València es el mateix que el Barcelona en Catalunya però a nivell valencià.  De fet a zones castellano parlants com Requena, Bunyol, Utiel... hi ha una presencia molt forta del València. I si vas a Mestalla els dies de partit, podràs observar una presencia molt forta de valencianistes de fora de la ciutat.  A nivell individual, doncs igual que el que ha dit Sergi. Em considere una persona valencianista  en el sentit futbolístic, cultural i ideològic.

Justo: Jo afegiria que aquesta colla es moderna. El que em fet fins ara, si ho haguérem fet fa 20 o 25 anys haguera sigut molt mes difícil, perquè sense les xarxes socials, no haguera sigut possible. A més, ens podem considerar una penya de país, perquè els nostres socis son de diferents pobles i ciutats de tot el territori valencià. I això en les altres penys no passa, es a dir, la penya valencianista de Mislata, doncs tots són de Mislata. Per exemple nosaltres tenim socis en la Ribera, en Oriola, en l’Horta...

A part, tenim molt bona relació amb altres penyes tant del València com d’altres que no son del València. Un exemple es amb la penya cèltic submarí o amb la valencianista de Museros, la de Albuixech

¿Per que el nom de “Colla”?

Sergi: Te una explicació. Nosaltres vàrem penar en ficar el nom de “Rodriguez Tortajada”, un ex president del Valencia molt oblidat. Però “colla” es una paraula molt valenciana i que fa referencia al comboi de la gent, perquè creiem que estem ací per a disfrutar del València. A més, en la nostra colla hi ha gent de tota ideologia política, al igual que en la societat valenciana de hui en dia i també en la junta directiva del Valencia en la època de Tortajada, que hi havia gent del PURA, de la CEDA i de un protonacionalisme valencià. I nosaltres el que fem es deixar a banda les qüestions personals e ideològiques i gaudir del nostre club.

Un dels lemes es Estima el VCF. Rebujta el Racisme. ¿Com es pot eradicar la violència i el racisme al mon del futbol?.

M. Eradicar tot açò no es fàcil. Es molt important la pedagogia i la educació, però que hi ha que treballar-ho des de el futbol base. Sí que es veritat que en els últims anys s’ha rebaixat tot açò, però encara es un alifac del futbol. Els que son racistes i violents son els qui tenen que plantejar-se el motiu de ser racistes i violents, per tant, tenen que canviar d’actitud.

S.: Hui en dia el ser antifeixista i antiracista es lo normal en una societat cada vegada més igualitària i democràtica. A més, al món dels ultres hi ha una hipocresia molt gran, perquè em recorde d’un partit a Mestalla de Champions entre l’Arsenal i el Valencia, que va marcar Henry un gol, prop dels  Yomus i aquests començaren a fer gests de simis, i a la segona part va marcar un gol Carew i es va quedar plantat davant els Yomus com digent-los: “¿Ara no feu res contra mi?”

J.: També jo crec que moltes persones van al camp de futbol a desfogar-se, es com una via de fuga. I es una pena, perquè en molts altres deports no passa tant com al món del futbol.

¿Fins a quint punt creieu que es convenient o perillós barrejar política amb futbol?

S.: Nosaltres a nivell de colla no fem política. Després hi han casos particulars mes o menys importants com es el cas del F.C. Barcelona que va dir que era més que un club i el Valencia a meitat dels anys 90 també va cedir Mestalla per a fer actes polítics del PP. E inclús durant la batalla de València, el president Tormo també es va posicionar d’una manera molt clara a nivell institucional. A nivell d’afició, està clar que tant al Barça com al València o a l’Atlètic de Madrid, hi haurà gent d’esquerres, de dretes... i també els hi estaran que passen de tot. En el que no estem d’acord es que a nivell institucional, el València es posicione en un lloc o en un altre, perquè ahí sí seria perillós per al club,  ja que genera uns mites i uns paradigmes que no son reials, perquè molta gent es pensa que els aficionats del València son de dretes e inclús feixistes i no es així, al igual que tampoc es correcte la identificació que hi ha entre el Rayo Vallecano i el ser d’esquerres. Doncs, al Rayo, hi haurà gent de dretes i d’esquerres. I una de les raons de la fundació va ser precisament el desfer el paradigma de que ser del València era ser “blavero” o de dretes.  Clar que pots ser “blavero” i ser del València, però també pots ser d’esquerres i ser del València. I ahí jo crec que l’esquerra també ha comés un error en no lluitar per a desfer eixe mite. I no hi ha que oblidar que la política i els partits polítics han vist al futbol i als clubs com un calador de vots, i ahi tenim els exemples de la requalificació del camp del Barça de Les Corts en època de Franco i la de les quatre torres del Reial Madrid. I ara el Barça es el mes anti franquista de tots, quan abans han sigut els mes llepa culs de Franco.

M. I es més, el barsa no va fer una gira a Mèxic, com sí heu va fer el Valencia en plena època franquista.

En els primers moments va ser molt important el recolzament de persones com Jose Ricardo March o el col·lectiu Últimes vesprades a Mestalla, però al ser una penya diferent respecta a les altres, ¿heu tingut algun tipus d’obstacle u enfrontament per part del club o altres penyes?

S.: Sí. Hem de dir i donar les gràcies a gent com Jose Ricardo March i “Últimes vesprades a Mestalla” pel seu recolzament. Com a impediment cap. El que passa es que sempre hi ha penyes que adopten un cert rebuig, encara que nosaltres heu vàrem veure com si pagarem una novatà. Però en el tracte diari no hi ha cap problema. Sí hem tingut alguns “trolls” a les xarxes socials que van a per nosaltres per coses extra futbolístiques i per això ens han taxat de catalanistes.

Vos considereu doblement valencianistes, pel vostre suport al València i al valencià, però vos han taxat de catalanistes. ¿Que teniu que dir al respecte?

M. Primer de tot, he de dir, que des d’un primer moment anàvem a utilitzar el valencià i que inclús heu varen comprendre els que parlen castellà en el dia a dia, i des d’aleshores nosaltres utilitzem el valencià de l’A.V.L.  A excepció de quan venen equips d’altres comunitats autònomes o d’altres països que utilitzem el seu idioma. Per exemple, quan vingué l’Eibar els donarem la benvinguda en eusquera, i en bergamasc quan jugàrem front al Atalanta. Respecte a la etiqueta que ens han col·locat de catalanistes, el que no comprenem es perquè ens diuen això per utilitzar el valencià. Però es que inclús dins de la nostra colla no hi ha ningú que es proclame defensor dels “Paisos Catalans”. Aleshores heu vegem com una cosa molt infantil i ximple. Perquè el que es evident, i així heu demostren els filòlegs es la unitat de la llengua, però de ahí a defensar la unitat dels països catalans es un pas mes endavant que no defèn ningú de la penya. Una cosa es pensar que el valencià i el català son de la mateixa branca lingüística i una altra cosa es pensar que València i Catalunya formen part d’una mateixa nació. Son dos coses diferents. En definitiva, nosaltres reivindiquem molt el valencià, perquè encara que es evident que el Valencia te aficionats en totes parts del món, el valencià l’han tingut com un poc “amagat”, utilitzat molt poc, i per això nosaltres vegem molt útil i convenient fomentar el valencià.

S.: Però sí que es veritat que nomes acabat de fundar la penya ens ficaren l’etiqueta de catalanistes, perquè en el nostre escut està la “quatribarrada”, que es el mateix escut de quan es va fundar el València en 1919. Aleshores es veure fantasmes on no hi ha. Per exemple jo me’n recorde quan la penya valencianista de Pedreguer va ficar el nom de Gayà a la seua penya i també col·locaren la “quatribarrada” en el seu escut, que també ho es del poble de Pedreguer i enseguida els qualificaren de “catalanistes”. Aleshores arriba un moment en que este tipus de baralles i discussions ens cansen, perquè es discutir per discutir. Però per desgràcies, sí ens han arribat amenaces per les xarxes socials i a mi personalment m’han arribat a amenaçar a la porta de Mestalla estiguent la meua dona i el meu pare al  meu costat. E inclús, han pujat fotos meues a les xarxes socials anant a actes a títol personal i no com a representant de la colla blanc i negra i m´han catalogat amb expressions de: “Mira el tio que es president d’una penya del València i està en este acte fent catalanisme” I la realitat es que en eixa foto havia anat a comprar carxofes al mercat i casualment hi havia un “stand” en la plaça de bous de plataforma per la llengua i estava saludant a uns amics que tinc ahí. I me taxaren de catalanista quan havia anat a per carxofes. En fi, la hipocresia es molt gran

¿Que es el que vos diferencia de les altres penyes?

M.: Sobre tot la promoció de la llengua valenciana i dels actes culturals. El fer cultura de club. També l’aspecte solidari, encara que a nosaltres no ens agrada fer publicitat d’eixes coses. Quant l’agrupació de penyes diu que hi ha que arreplegar diners per a una causa solidaria, nosaltres som els primers que estem, i si fa falta fer merchandaising per a vendre i arreplegar diners, nosaltres estem sempre. No heu fem per “postureo”

¿Quin tipus d’activitats feu?

M. Tenim quasi tres anys i ja hem fet tres conferencies. La primera va ser amb JR. March i Josep Lizondo on vàrem parlar del Valencia a la guerra civil. La segona va ser una confraternització amb la penya Tótil del Llevant, on vàrem parlar sobre la rivalitat històrica entre el Valencia i el Llevant (i el Gimnástico). La tercera va ser la presentació del tercer llibre de Jose Ricardo March: La moneda al aire. A més tenim pensat un parell de conferencies més a la tardor. Una d’eixes la tenim tancada i que tracta sobre el llibre: “Cien relatos del Centenario”, i que com pots veure no tenim res en contra del castellà.

¿Manteniu algun tipus de relació especial amb alguna altra penya, siga del valència o no?

S.: Sí, com hem dit abans mantenim una bona relació amb la penya Tòtil del Llevant, i també amb la penya cèltic submarí. També hem iniciat relacions amb una penya del Castelló i del Hèrcules. Nosaltres també ens hem fet ressò del lema de la penya cèltic submarí: 90 minuts de rivalitat, tota una vida d’amistat. Nosaltres aspirem a que hi haja una rivalitat com la que hi ha al Pais vasc, on aficionats de la Real i del Athlètic, abans del partit, sen van a fer-se tapes, pinxos, cerveses... Després en el partit cada aficionat defèn els seus colors, però després sempre queda l’amistat. Està clar que durant els 90 minuts, la rivalitat sempre va a estar ahi i fins a cert punt es bona i necessària. Inclús quan ens hem ajuntat amb el Llevant, la rivalitat i els càntics contra el equip rival van que volen.

Per això segurament, el més bonic del futbol, es que gent de diferent procedència social, geogràfica i econòmica vaja a veure el València.

J.:  Sí. Una de les coses que tenim per regla es estar contra el racisme i la violència. Això permet entrar a qualsevol persona que rebutja tot això. Dins de la colla tenim gent del PSOE, d’E.U., d’esquerres, anarquistes, apolítics... Es a dir, a la colla pot entrar tot tipus de gent sempre que respecte als demes i rebutje el racisme i la violència, i a més estime al València

Aleshores, ¿vos podeu considerar com una sensibilitat més de la societat valenciana que, per una o altra raó ha estat marginada?

S. :Jo crec que una de les coses que ens diferencia dels altres es que nosaltres som apolítics. Nosaltres tenim molt bones relacions amb col·lectius i penyes d’altres equips que també fan cultura de club i fomenten la historia del seu equip, però sempre estan lligats a una etiqueta política, cosa que nosaltres no fem. A més, per a nosaltres el Valencia no es ni de dretes ni d’esquerres. Es un club transversal. I no aspirem ni a ser el Rayo Vallecano ni el F.C. St. Pauli ni res d’això, perquè no volem una identificació del club amb la política.

¿Cregueu que el Valencia CF es una institució més de la societat valenciana?

M.: Evidentment que sí. I naix amb eixe objectiu. La gent que crea el club decideix posa-li eixe nom perquè no hi havia cap equip que s’anomenara València Futbol Club en el moment de la fundació. A més es marquen com objectiu guanyar la copa de España perquè aleshores no existia la lliga espanyola. Per això, el seu creixement va ser espectacular,  perquè no es va quedar enclavat dins de la ciutat de València sinó que es va estendre per tota la geografia valenciana. De fet, 15 anys mes tard, quan el Valencia juga la final de la copa President de la República hi ha molta gent que va en tren, vaixell... a veure la final. Es a dir, era un equip que movia a molta gent

¿Desde quant aneu a Mestalla?

S.: La primera vegada que vaig entrar a Mestalla va ser amb la meva iaia el partit del ascens a Primera. Després ja em vaig fer soci en la temporada de després del subcampionat de Luis Aragonés, que eixa temporada si la lliga arriba a tindre un parell mes de jornades estic convençut de que l’haguerem guanyat contra l’Atlètic de Madrid. Abans anava a Mestalla a la General de Peu perquè era on estaven les entrades mes barates.

M. Jo el primer partit que vaig veure va ser un valencià Athletic de Bilbao de l’any 1988. Després hem vaig fer soci el mateix any que Sergi, es a dir, en la temporada 1966 1997 fins a la final de París a l’any 2000 i ara en dia vull tornar a traurem el pase.

J.:  Jo no he sigut mai soci. La primera vegada que vaig anar a Mestalla va ser en la tornada de les semifinals de la copa del rei de la temporada 2077 2008 contra el Barcelona, que guanyarem i passarem a la final que va ser guanyada contra el Getafe en el Calderón. Però d’anar més assíduament a partir de 2014.

Com a valencians i valencianistes, ¿vos dol que el València tinga un amo singapurense?

S.: Sí, però sobre tot ens dol que el Valencia tingui amo, siga de Singapur, de Picassent o de Massarrojos. I l’origen està en la conversió en S.A.D. Eixa va ser la cagà.

M.A. De fet, fa poc emitírem un comunicat explicant que els mals que tè el Valencia en l’actualitat provenen de la conversió en societat anònima esportiva. Primer apareix la figura del propietari i després la del màxim accionista, això fa desaparèixer el fet de que el Valencia siguera dels seus socis i ara estiga en mans d’una persona. I hem de pensar que això gran part de responsabilitat i de culpa es nostra, es dels valencians. Perquè mols xicotets accionistes decidiren vendre les seues accions a Soler i a Roig per una quantitat molt superior respecta al temps de la seua compra.

¿Que pot fer l’abonat en aquest cas?

S.: L’abonat pot fer tota la força que vullga: pot renegar, pot protestar, pot fer comunicats... Però si no hi ha diners no hi ha res que fer. Es molt dur, però es així. L’únic que pot fer Meriton es tornar a la etapa de Mateu Alemany. No està ell, però el que deu de fer Meriton al menys per a calmar la situació es ficar a un director esportiu o a un director general que sàpiga de futbol, perquè es l’única manera de que les aigües es calmen. Però el problema seguiria sent el mateix, es a dir, hui en dia,  el Valencia té un màxim accionista i este pot fer el que li done la gana.

M.A.: Mira, nosaltres en l’anterior comunicat que t’hem anomenat defenem fer un debat públic. Contactar amb tot el valencianisme i arribar a un acord per a organitzar una estratègia de que el valencià torne als seus socis, no a mans de una única persona. Aleshores que podem fer? Ficar diners tots els valencianistes? Que un empresari valencià compre el club? Es una decisió difícil perquè Peter Lim ha ficat una gran quantitat de diners i aleshores es molt difícil que tant els valencianistes com un empresari valencià reunisca les condicions necessàries per a comprar-li el club a Meriton. Aleshores volem convocar a tots els valencianistes per a estudiar les possibles vies per a recuperar el nostre club. Es una situació molt complicada, no cap dubte sobre això.

¿Cregueu que hi ha mes responsables de la situació actual a part de Lim?

S.: Com hem dit abans, nosaltres creguem que els orígens dels mals actuals del Valencia provenen des de la conversió en S.A.D. Des de eixa època fins a l’actual, el Valencia ha comés molts errors, des de que els valencianistes vengueren les seues accions fins a l’actual gestió de Meriton, passant per Paco Roig i la seua remodelació de Mestalla que va ser il·legal i per Juan Bautista Soler, responsable de la no venta de Mestalla i la construcció, encara per acabar del nou Mestalla. L’únic que no ha fallat en els últims 25 anys ha sigut l’aficiò, que en les males sempre ha estat amb l’equip. Però tampoc hem d’oblidar lo exigent que es la nostra afició, que en l’any del centenari, molts aficionats del Valencia al mes de gener volien tirar a Marcelino. Perquè la nostra afició si guanyem un trofeu taronja per 3 a 0 mos pensem que eixa temporada anem a guanyar lliga i campions, i no es així. També hem pitat a Héctor Cúper, a Kempes en el seu primer partit amb el Valencia el volíem matar. E inclús el propi Lluis Súñer va deixar d’anar a Mestalla perquè al propi Puchades estaven pitant-li. A ell li apodaren “coll gelat” perquè el consideraven un jugador que li faltava caràcter en el camp. Pero es que en els anys 50 i 60 se va ficar de moda la frase de: “eres mas lento que Buqué”.

¿Penseu que la burgesia valenciana o la societat civil no ha estat a l’altura en aquest procés de venta?

S.: Jo crec que l’única persona de la societat civil valenciana que podria comprar el Valencia es Juan Roig. I jo crec que ell no vol clavar-se en aquest assumpte perquè quant estava de president el seu germà ja va vendre la majoria del seu paquet accionarial.

¿Cregueu que les declaracions de la filla de Peter Lim pot suposa un abans i un després?

Jo crec que no. Ella va dir el que hi ha ara. Es  a dir, el Valencia es del seu pare i pot fer lo que li done la gana i es així. Evidentment, el Valencia Club de Fútbol es un sentiment però en el futbol de hui en dia també es un negoci, com qualsevol altre equip d’elit.

¿Com vegeu el futur de la Colla i del València?

M.A. A mi m’agradaria incidir en que el tot el mon està convidat a entrar a la penya i que qualsevol iniciativa es benvinguda.

S.: A nivell institucional, el futur del Valencia el veig caòtic. Però a nivell esportiu daurat.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí