Pasen y vean

1291

L'espectacle de l'antipolítica. Un espectacle lamentable que desapega a la gent de la política, i desapega a la política dels problemes reals de la gent.

El ridícul sainet del 'Juego de Tronos' que estem observant des de la distància i pels mitjans de comunicació, com al ‘Carrusel Deportivo', fa autèntica vergonya. I gastant una frase molt suada allà pel 2015..."fa créixer la desafecció de la gent en la política".

Desafecció? Una manera molt fina de descriure el rebuig, el fàstic que desperta entre la gent del poble veure a càrrecs públics pendents únicament d'escenificar baralles i altres maniobres per salvar els seus càrrecs o els seus partits. Eufemísticament, dit com tacticisme polític, per no admetre l'egoisme que demostren, posant el seu interés, les seues revenges i els seus egos per davant de l'interés general.

I això passa, quan entrem en l'antipolítica. Dur el debat a les sigles, a la lluita de cadiretes, a les fòbies, a l'enfrontament, i a traure el sentiment des del fetge. I ho fan sense arguments, buidant de contingut programàtic i polític els discursos, perquè ja no cal més política, ni més rigor. Només cal identificar al contrari, assenyalar als traïdors, als antiespanyols, antivalencians, anti-loquesiga i identificar-se a si mateix com la/el salvador. O em voteu, o vindrà el caos. O em voteu, o no tindreu llibertat... Mentides? I que? Parlem de política? Pa’ que?

Per això, les xirigotes de Múrcia i Madrid molesten especialment quan fa anys que treballem en política. Només perquè penses que la política serveix per a millorar la qualitat de vida de la gent. Quan entens que persones en risc d'exclusió social o col·lectius vulnerables necessiten la política, necessiten dels gestors públics, dels legisladors per tindre la vida més digna possible.

En Compromís portem massa anys demostrant que la política és útil, perquè ara en una setmana quatre gats ho tiren per terra. I precisament ara, amb la pandèmia damunt, la gestió sanitària, les demandes de sectors econòmics que necessiten el suport dels governs, precisament ara, quan més estem demostrant que la política pot ser útil per a la gent, tornen a aparèixer les màfies de l'antipolítica.

I paradoxalment, el trencament de la política ha vingut dels autodenominats moderats, s'ha trencat pel centre. Els "orgullosos de ser un partido veleta" pareix que, de tant de girar, s'han trencat. Abocats al desastre, un partit buit de contingut polític, amb la única pretensió d’acontentar a dreta o esquerra segons sona la butxaca, ha deixat d'enganyar al seu electorat. Ara cauen irremeiablement i són presa de qui maniobra per repartir-se les despulles.

Després, l'espectacle: tot el seguit de pactes, trànsfugues, compravenda de càrrecs i altres fugues ja són la mostra de l'antipolítica. La mostra de l'egoisme per seguir mantenint-se al càrrec. Els baixos instints de la pura supervivència deshonesta, al marge de la defensa de l'interés general.

I aquesta gent sap de sobra que al discurs de l'antipolítica qui millor nada són els bitxos de l’antidemocràcia. Els 'senyoros' autodenominats salvadors de la pàtria que recullen des de l'extrema dreta el cabreig del personal.

Fa vergonya només pensar que PSOE-PP-C's juguen assumint eixe risc.

Un risc, l'augment de l'extrema dreta, que només el podrem vèncer fent política de veres. Demostrant que posem la Política al servei de l'interés general, que fem una gestió pública en favor de les persones que més ho necessiten i fem polítiques per legislar pensant en els col·lectius més vulnerables.

El Botànic és política. La resta, és un irresponsable espectacle..."pasen y vean"

[ Juanma Ramón | Portaveu de Compromís per Paterna | @juanma_ramon ]

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.