El Puig de Santa Maria, bressol del Folklore

207 lecturas

La definició de folklore està present en el dia a dia i diu així: Conjunt de tradicions, llegendes, creences, costums, proverbis i pareguts, de caràcter popular i tradicional, mantingudes al llarg del temps.

El Poble del Puig de Santa Maria agraciadament compleix amb està definició, i ara que les festes dels nostres pobles no les podem celebrar, comencem a valorar les i parlar d'elles, en concret de la festivitat de Sant Pere Nolasc, on l'últim cap de setmana de gener, la localitat del Puig és plena de gent que estima la cultura, la festa i la tradició.

Tot gira entorn d'un ritual molt antic, on el diumenge a migdia es reparteix l'olla de Sant Pere (Olla de fesols i naps), molt típic del nostre territori.

Antigament aquest esdeveniment es realitzava per a oferir menjar als més necessitats, però que actualment és tot un esdeveniment multitudinari, on es cuinen 25 calderes que comprenen cada una d'elles fins a 380 racions, i que gràcies als festers de Sant Pere, milers de persones poden endur-se la seua olla junt amb el pa artesanal que reparteixen.

Entorn d'aquest acte, giren dos actes molt importants que se celebren el mateix diumenge des de les primeres hores del matí fins passat el migdia, d'una banda, l'escola de Cant d'Estil i Albades recorre els carrers del poble, visitant algunes figures del folklore local i familiars d'aquestes persones, amb quasi una vintena de cantadors, molt reconeguts en el món del folklore valencià.

Una escola, la de Cant d'Estil i Albades, que es va fundar quasi fa mig segle, als 1980 's amb l'ajuda d'un gran cantador del poble, Fernando Gómez ''El xiquet del Puig'', una persona que va propulsar aquest tipus de cant i el dugué a relluir per tota Espanya, sent admirat per molts grups tant de la nostra comunitat com d'altres comunitats autònomes.

En acabar l'acte de Cant, comença un dels rituals més especials per al poble, La dansà de Sant Pere, un acte que es va fundar també a principis dels vuitanta de la mà de la balladora d'Alimara Teresa Boix.

Ella mateixa també va fundar l'escola de Danses on han passat grans ballarins reconeguts com Ferran Roig o Francesc Xavier Rausell.

Aquesta dansà recorre els carrers més importants del Poble, encapçalada per l'escola de danses del Puig, fins a arribar a la plaça de la Constitució on més de 200 balladors acaben la dansà amb un fandango grupal, sempre acompanyats amb el so del grup local de tabal i dolçaina.

Aquesta dansà es ballava amb una entrada anomenada xàquera i seguida de passos de les danses de Xàtiva, actualment es conserva la xàquera, però cada grup balla diferent segons la seua providència.

Aquest acte ha anat creixent rebent grups rellevants en el món del folklore com Cantares Viejos(Requena), El grup de danses de Puçol, El Ball de Torrent, Sant Vicent ferrer o La Faltriquera Valencia, entre altres.

Aquesta agradable diada acaba amb la ''Trencà de Perols'', originada en els seus principis per a acomiadar als ''Quintos'', futurs integrants de la mili i que es basa en el fet que cada ''Quinto'' trenque un perol de fang, penjant d'una corda que creua la plaça, el repte és trencar els perols abans del tercer intent, si no és així, els altres ''Quintos'' l'agafaran i l'ajudaran a trencar-lo.

[ Pablo Casalvázquez | Estudiant de Turisme | @pablodepedroo ]

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí