El Pla d’Acció Territorial de l’Horta fa desaparèixer 2.000 hectàrees de terra agrícola

13 lecturas

Les associacions Per l’Horta, la Unió de Llauradors i Ramaders, CCOO, Acció Cultural del País Valencià i Xúquer Viu han presentant les seues al•legacions conjuntes al Pla d’Acció Territorial de l’Horta basades, principalment, en la seua “absència d’ambició” i la carta de naturalesa que dona a la desaparició de 2.000 hectárees d’espai d’horta.
Segons les associacions signants el PATH exclou del seu ámbit terres no regades per les sèquies del Túria, com l’horta històrica del Safranar de Torrent i altres espais d’alta qualitat especialment a l'Horta Sud, però que son identificades com a sòl de molt alta capacitat agrològica en la pròpia cartografia temàtica de la Generalitat.

Denuncien, així mateix, que el PATH autolimite el seu abast als aspectes paisatgístics, “ajornant qüestions claus com els usos del sol, la vivenda, la mobilitat i el transport o la fragmentació de l'horta per infraestructures sobredimensionades i altres decisions sectorials adoptades sense planificació ni coordinació, que remet a altres instruments que poden tardar de nou anys en redactarse, quan ja siga massa tard per l'horta”.

Així, reclamen un Pla de caràcter integrat que “analitze i aborde els problemes a escala metropolitana” i, en eixe sentit, considen “inacceptable” que altres plans territorials que redacta ja la Conselleria, com és el de la Vega Baixa, tinguen caràcter integrat i que “el Pla Territorial que afecta un àmbit tan extens i dinàmic com l'Horta de València que, al mateix temps constitueix la major aglomeració urbana, demogràfica i econòmica del País Valencià, es despatxe amb simples propostes limitades als aspectes paisatgístics”.

D’altra banda, demanen la reconsideració de les actuals reserves d’infraestructures vidries i la incorporació d’un complet estudi de mobilitat i infraestructuras metropolitanes de transport que puga servir de base a l'adopció consensuada de les reserves de sòl per a les infraestructures que siguen degudament justificades.

Les associacions han criticat també que el PATH incloga les anomenades ‘reserves d’estudi’, com califica a les zones on alguns ajuntaments han començat a fer o tenen intenció d’acometre actuacions “claramente contradictàries amb la protecció de l’Horta”. En eixe sentit han posat com eixemple Nou Mil•leni, a Catarroja, el trasllat de l’hipermercat Alcampo, a Alboraya, i la reclassificació de l’horta hisòrica del Safranar de Torrent.

“Amb aquesta ambigüitat s'està camuflant la debilitat de partida del PATH que no afronta les greus situacions de reclassificació que requerixen d'una política territorial decidida que és renuncia a abordar i s'utilitza el propi Plà com coartada per a legitimar planejaments i decisions locals de rang inferior i clarament agressives amb l'horta”, expliquen.

A més, demanan un pla de viabilitat economicofinancera per al PATH que incloga millores reals en les condicions de vida dels agricultors i la rendibilitat de les terres, la recuperació de sols agrícoles abandonats, l’establiment de programaes de formació i capacitació agrícoles en tècniques tradicions i biològiques de cultiu, la rehabilitació del patrimoni cultural associat a l’activitat agrícola, la investigació amb vista a establir de manera prudent usos complementaris per a determinades zones de l’horta i la creació d’un Fons Autonòmic de Compensació Interterritorial.

Per últim, reclamen que en tant es du a terme l’aprovació definitiva del PATH, “es declare una moratòria amb suspensió de llicències i d'acords d'aprovació de Programes d'Actuació Integrada i la resta de decisions urbanístiques que puguen comprometre les seues determinacions en els àmbits afectats, així com un estricte control sobre totes les actuacions que, directament o indirecta, puguen suposar una disminució del sòl no urbanitzable catalogat com de valor agrícola”.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí