El saló de plenaris de l'Ajuntament de Gandia va acollir despús ahir l'acte de presentació dels resultats de la prospecció encarregada per la Diputació de València destinada a confirmar si hi ha fosses comunes de represaliats de la Guerra Civil al cementiri de Gandia.
L'acte ha comptat amb les intervencions de l'alcaldessa de Gandia, Diana Morant; la presidenta de l'Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, Núria Martín; el regidor delegat de Memòria Democràtica, Nahuel González; Alejandro Calpe, arqueòleg que ha dirigit els treballs; i el Diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera; i amb la presència del vice alcalde de Gandia, Josep Alandete; i la dels regidors Vicent Mascarell, Liduvina Gil i Miguel Ángel Picornell a més de familiars dels represaliats.
Diana Morant ha recordat que els treballs que van començar el passat 12 de novembre, han detectat quatre zones susceptibles de comptar amb fosses comunes, i en algunes d'elles, hi ha una alta probabilitat que siguen fosses de persones afusellades pel Franquisme en acabar la Guerra Civil.
D'aquesta manera, es confirmaria la veracitat d'alguns testimonis orals com el de Pepe Albero, de 87 anys, que ha estat clau en posar-se en contacte amb l'Ajuntament i narrar la història del seu pare, afusellat al cementiri municipal de Gandia. Un testimoni que ha estat vital per a realitzar els treballs.
Per aquesta raó, les primeres paraules de l'alcaldessa van ser de reconeixement i gratitud per a la família Albero i per a totes les famílies de les víctimes. "Darrere d'aquestes víctimes hi ha històries personals impactants. Darrere d'aquestes víctimes, esteu vosaltres (fills, néts, besnéts ..), que necessitàveu que se'ls recordés, que se'ls reconegués. Perquè mai és tard per fer-ho, per reconéixer la tràgica realitat que va canviar moltes vides".
"Durant molts anys, hi ha hagut un silenci clamorós i amagat, i un oblit intencionat de les institucions cap al dret a conéixer la veritat sobre el passat, que ara estem reparant”. “Per això, l'Ajuntament de Gandia es va obrir a donar suport a la justícia democràtica dels seus familiars que portaven tant de temps en l'oblit. Des del Govern local volíem que aquest silenci de tantes famílies gandianes s'acabés i pogués eixir a la llum. I, ara, a la fi, estem passant d'aquesta foscor de tants i tants anys, a aquesta llum d'esperança" va afirmar Morant qui va destacar que és la primera vegada en la història de la ciutat que es porta a terme una acció d'aquesta índole i que tot això ha estat possible gràcies a mesures com Llei estatal de Memòria Democràtica posada en marxa per la Generalitat Valenciana i a l'estreta col·laboració que s'ha establert amb la Diputació de València en aquest àmbit.
"Tots els governs hem d'afavorir iniciatives, com els treballs de la prospecció en georadar al cementeri gandià, i els que seguiran per trobar sense descans a les víctimes. Els ajuntaments no estem sols. Entitats tan necessàries en la nostra societat com l'Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia està recuperant el dret a la veritat".
Núria Martín, presidenta de l'Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, va recordar que el 25 de maig de 2019 va començar la marxa de l'associació. "Teníem moltes ganes però poques esperances. Teníem dos testimonis però cap registre oficial que ens permetés esbrinar on estaven enterrats els nostres familiars" "Hui és un dia molt important perquè el resultat del georadar ens torna la il·lusió. Volem agrair a l'Ajuntament de Gandia, a la Diputació de València i la delegació de Memòria Democràtica de la Conselleria tot el suport que ens han prestat". "Queda molt per fer però una vegada localitzades les fosses comunes serà molt més fàcil arribar al nostre objectiu i recuperar als nostres familiars, recuperant d'aquesta manera la seua dignitat i la de les seues famílies".
Per la seua banda, Nahuel González va començar la seua intervenció demanant perdó als familiars en nom de les institucions "per trigar tant a fer justícia" i va agrair a les famílies la seua valentia "El vostre exemple, la vostra forma d'organitzar-vos són un exemple".
L'edil també va agrair a l'alcaldessa de Gandia l'impuls de les polítiques de Memòria Democràtica i a la Diputació per "tindre sempre les portes obertes i tramitar tan ràpidament tot el procés administratiu per posar en marxa el projecte de la investigació amb georadar" "Hui estem fent memòria i democràcia. No es pot dir que s'està trencant un consens, això no és veritat. Ara, a Gandia, a la Comunitat Valenciana i a Espanya s'està apostant per la recuperació i per fer justícia amb tots els demòcrates que van ser assassinats per ser-ho".
Finalment, Ramiro Rivera va explicar que les administracions han de ser "l'instrument que ajude els familiars a fer el llarg trajecte que permeta identificar als vostres éssers estimats" "Des de la Diputació estem treballant molt en la Memòria Històrica i hem incrementat molt el pressupost per a atendre totes les demandes que tenim de familiars i associacions" i ha destacat que aquest tipus de projectes són realitat gràcies a la col·laboració entre institucions que permeten fer justícia.
"La Diputació estarà fins al final treballant colze a colze amb els ajuntaments i els familiars per complir el compromís del govern de la Diputació amb la democràcia i convertir aquest tipus d'accions en normals perquè es tracta de tornar la tranquil·litat a les famílies després d'haver patit molt".
