Con la iglesia hemos topado

85 lecturas

Quan no hi ha explicació objectiva per aturar qualsevol projecte de canvi. Tradicionalment, s’empra aquesta expressió, posant a l’església com a paradigma i dogma del conservadorisme, un tradicional ‘tope’ que trobaven reformistes o progressistes en l’avanç legislatiu cap a drets socials bàsics. Allò que va passar amb el divorci, amb el matrimoni entre persones del mateix sexe, i passa quan parlem de la despenalització de l’avortament o l’eutanàsia.

Una resistència al canvi sense explicació objectiva, que no es basa més que en dogmes religiosos, immòbils. Antigament, era l’església qui posava els límits als drets civils, d’ahí la frase. Encara que també és sabut que eixe ‘tope’ podria flexibilitzar-se en funció de la contribució a les causes eclesiàstiques o la posició social de qui pretenia l’exempció.

Entenem que la gent volia un canvi en les polítiques, però també en la forma de fer les coses. La gent necessita governs transparents. Per saber en què es gasten els diners públics, amb quins criteris es donen les subvencions, com poden participar de les decisions dels governs. La gent necessita ser escoltada i que les mesures implementades es facen garantint la igualtat d’oportunitats. Aquests canvis en el funcionament de l’administració també té les seues resistències, principalment d’aquelles persones que es veien privilegiades per l’ús arbitrari dels recursos públics.

Ara, trobem el ‘tope’ per fer eixe canvi real al si dels partits polítics. L'interès electoral, el benefici partidista o les simpaties personals a vegades obstaculitzen la correcta planificació dels recursos públics. Així, una planificació basada en criteris objectius, la recerca de l’eficiència en la despesa pública per a garantir els drets de totes i tots i que es puga explicar fàcilment a la ciutadania bota pels aires quan es prenen mesures arbitràries, les exempcions amb tint partidista.

L’últim exemple és que la Conselleria li paga el bus nocturn a Mislata, sense cap explicació. Per l’aire la planificació d’un transport metropolità eficient per a tota la ciutadania, per l’aire els criteris amb els quals altres Ajuntaments es puguen beneficiar. Per què eixe privilegi per a Mislata? Per què són amics de partit?

Només després de les queixes de Compromís han anunciat que amplien el servei de bus nocturn a altres municipis... però és eixa la solució? Decisions inexplicables, com aquells ‘topes’ de l’Església. Algun debat al si de l’Autoritat Metropolitana de Transport? Valoraran alguna alternativa més? Quin és el pla per a tota l’Àrea Metropolitana?

Decisions arbitràries, autoritàries, moguts per dogmes partidistes, amb un càlcul electoral evident.

Si no, com valoreu que un alcalde socialista, en 2022, trie de manera unilateral com pregoner de festes al retor del poble? Alguna entitat festera o cultural ha tingut oportunitat de proposar alguna altra persona?

Resulta evident el buidatge polític sobre el laïcisme del PSOE, i a més en les formes, sobre l’arbitrarietat i unilateralitat de les decisions, és el mateix: acontentar a algú en especial i anunciar-ho públicament, política de fets consumats perquè no hi haja més opció que la queixa. I això val ja siga per un bus nocturn només a Mislata, o siga per altres coses més banals com la tria d’un pregoner.

Per aquestes coses necessitem abandonar el bipartidisme. De veres aquest és el canvi que volíem en 2015? No necessitem alcaldes que vulguen paréixer de dretes. Si segueixen imitant les antigues formes del PP, al final la dreta acabara tornant.

[ Juanma Ramón | Portaveu de Compromís per Paterna | @juanma_ramon ]

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí