De poble, de ciutat... de comarca

12 lecturas

perfil_xavi

“Xiquet, desenganya’t: tots els pobles, de València fins a Silla, són una prolongació del carrer Sant Vicent”. Qui em deia això fa 20 o 25 (quan, efectivament, era un xiquet d’institut i terç de Mahou al Cafè Massanassa o al Pentágono d’Albal) era –és, i per molts anys- Albert Hernànez i Xulvi, escriptor i catarrogí, no necessàriament per este ordre, amb qui compartia tertúlies a la rebotiga de la seua sastreria en els inicis de la dècada dels 90. Que ho diguera ell, que ha plasmat la vida de la Catarroja dels anys 50 i 60 amb l’exactitud de qui la va viure, era preocupant. Per desgràcia, no es tractava de una boutade, sinó d’una certesa comprovada amb la simple observació dels costums dels habitants dels quasi ex-pobles.

L’intent de ser poble al costat d’una gran ciutat i formant-ne part de la seua àrea metropolitana és ben difícil. Els serveis, el treball, l’estudi, l’oci... tot passa pel Cap i Casal en algun moment, que exerceix una força centrípeta difícil d’evitar, sobretot en pobles amb múltiples formes de comunicació amb la ciutat i amb una economia basada en la indústria ubicada als grans polígons, com és el cas de la trama urbana vertebrada per l’antic Camí Reial de Madrid. Evidentment, va tot per barris, mai millor dit. No és el mateix els nuclis històrics amb cases pertanyents a la mateixa família durant generacions que els eixamples dels últims PGOU o PAI que han multiplicat la població de tota la comarca durant els anys de l’orgia rajolera.

Si difícil és mantenir la identitat –l’essència- de poble al que algú va batejar com a Gran València fa unes dècades, ho és encara més si l’espai de referència és la comarca, amb una marc legal pràcticament inexistent i, en tot cas, malauradament irrellevant en molts aspectes. I si és l’Horta, encara més.. Com han de tindre els seus habitants un sentiment de pertinença a una entitat  quasi al·legal i que orbita entorn a la capital? I, a més, som una comarca? Dos i la capital? Tres i la capital? També compten les subcomarques com l’Horta-Albufera?

Perquè eixe és un altre debat interessant. Fa uns anys treballava per a una publicació amb nom pretesament històric i amb voluntat comarcal (de la comarca de l’Horta, per entendre’ns) i, entre els continguts que tractàvem d’oferir hi havia una mena d’encontres-debats que estaven protagonitzats, sovint, per alcaldes de tota la comarca. Tot i que el pas d’una dècada m’ha fet ballar els protagonistes crec recordar que en un dels dinars, celebrat a Beniparrell, vam juntar l’alcalde de Meliana, el de Picassent i algun altre que pregue em disculpe per haver-lo oblidat. En la sobretaula i debat posterior Juan Carlos Herrero, aleshores alcalde de Picassent, es preguntava què tenia en comú el seu poble amb Meliana i, per extensió, amb tota l’Horta Nord. Potser era una manera d’escalfar la conversa, però assenyalava una realitat: la distància –més mental que física- entre dues parts d’un tot amb un immens obstacle enmig: València. I amb un tret comú, l’horta, que en alguns pobles ja és un record del passat, engolida per dècades d’urbanisme i/o industrialització.

Doncs bé, malgrat tot hi ha comarca –o comarques- i sovintegen les demostracions de que, malgrat l’atracció que genera la capital, la ciutadania es creu allò de “ser” d’una comarca. Si els de la Safor, la Marina o l’Alt Palància s’ho creuen, per què no nosaltres? Fins i tot hi ha empreses que prenen la comarca com el seu marc de referència, i fan d’esta realitat la seua rutina diària. Horta Noticias n’és un bon exemple. I com que, amablement, m’han invitat a formar part del seu staff de bloguers, no podia desaprofitar l’ocasió per fer explícita la meua admiració cap a un projecte del qual, a partir d’ara, en forme part, ni que siga cada cert temps. Ens veiem per ací. Espere trobar-vos.

Xavi Bellot | @XaviBellot | @Altriam

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí