En un poble com Almàssera, on encara és habitual saludar-se pel carrer i on molts veïns es coneixen pel nom, la vida compartida és un dels pilars de la identitat col·lectiva. Però en un territori tan menut, amb carrers estrets i habitatges molt pròxims, qualsevol alteració sonora es multiplica.

En temps de màxima intensitat festiva —com les Falles o les Festes Majors— la convivència es posa a prova i emergeix una qüestió que ja no es pot ajornar: com garantim el dret a la festa sense vulnerar el dret al descans?
Patrimoni festiu, però també responsabilitat
La festa és un element central de la nostra cultura. Ens cohesiona, ens identifica i dona sentit a la vida col·lectiva. Almàssera, com la resta de l’Horta Nord, viu les Falles amb passió i celebra les Festes Majors amb orgull. Però el debat no pot reduir-se a un simplista “festa sí o festa no”. La pregunta pertinent és: com fem la festa perquè siga compatible amb la salut i el benestar de totes les persones i també dels animals domèstics?
La contaminació acústica no és un caprici ni una mania veïnal: és un problema de salut pública reconegut internacionalment. L’Organització Mundial de la Salut alerta que l’exposició prolongada a sorolls intensos pot provocar estrès, ansietat, insomni i fins i tot afectacions cardiovasculars. La música festiva no és el mateix que el trànsit o la indústria, però quan és potent, constant o irromp en hores sensibles, l’impacte pot ser igualment devastador.
Almàssera no és València Ciutat: un problema d’escala
Molts conflictes tenen el seu origen en un error de perspectiva: aplicar al nostre poble els criteris de grans urbs com València Ciutat. La capital disposa d’avingudes amples, espais oberts i una dispersió acústica que res té a veure amb municipis petits com el nostre.
Una despertà que a la Ciutat dura uns minuts, a Almàssera ressona entre façanes i arriba a semblar una traca de guerra. Un concert a la plaça pot superar fàcilment els límits recomanats. Una discomòbil o un cadafal situat a deu metres d’un habitatge esdevé, simplement, insostenible.
A això s’afegeix la realitat comarcal: Almàssera és part de la Mancomunitat del Carraixet, on diversos pobles celebren Falles o Festes Majors en dates pròximes. El resultat és un paisatge sonor acumulatiu que agreuja la càrrega acústica sobre la població.
El paper de l’Ajuntament: regular no és prohibir, és garantir convivència
L’administració local té la responsabilitat d’ordenar el territori i protegir la salut pública. No es tracta de renyar la tradició ni de retallar la festa, sinó de dotar-la d’un marc que la faça sostenible.
Des de Compromís aportem propostes, sobre algunes línies d’acció —perfectament compatibles amb la festa—, entre les quals podem enumerar:
- Revisar i actualitzar les ordenances acústiques, adaptant-les a la realitat física i social d’Almàssera.
- Planificar millor els espais festius, situant activitats sorolloses —concerts, mascletaes, discomòbils— en zones menys pròximes a habitatges o amb barreres naturals que esmorteïsquen el so.
- Establir horaris raonables i fer-los complir, especialment durant la nit i les primeres hores de la matinada.
- Impulsar la mediació en casos de conflicte entre comissions, associacions i veïnat.
- Fomentar la reducció del soroll, des de l’orientació dels altaveus fins a la instal·lació de pantalles acústiques quan siga necessari.
- Incentivar la insonorització d’espais privats utilitzats per entitats festives.
Regular no és anar en contra de la festa: és preservar-la. Una festa que no respecta el descans acaba generant rebuig. Una festa ben organitzada genera orgull.
Les entitats festives: agents de convivència
Les Falles i les associacions que organitzen les Festes Majors poden —i han de— exercir un paper protagonista en aquest canvi de model. Moltes ja han iniciat mesures de contenció, com ajustar volums o evitar sorolls excessius en hores de migdiada, però encara hi ha marge per avançar. La clau és entendre que la convivència no és incompatible amb la passió festiva, i que la responsabilitat compartida dignifica la tradició.
Avancem cap a una festa que escolte… i permeta escoltar
El soroll forma part de la celebració, però no pot convertir-se en un dret il·limitat. Les festes han de reforçar la comunitat, no fracturar-la. I l’equilibri entre alegria col·lectiva i descans és, sens dubte, un dels grans reptes dels municipis de l’Horta Nord.
Almàssera és un poble que estima la seua cultura i que viu el carrer amb intensitat. Però també ha de ser un poble que sap escoltar —literalment i simbòlicament— les necessitats de tots els seus veïns.
L’objectiu no és fer menys festa. Sinó fer-la millor.
Bones i saludables Falles 2026.
[ Joan-Carles Jover | Membre del Consell Nacional de Més Compromís ]























Garantir la convivència, amb el respecte al veïnat, es pot fer festa amb música amable més que amb soroll molest, tot respectant les hores de descans.