Catarroja ja té a punt les seues festes 2026, una programació que combina els actes més arrelats al municipi amb noves propostes i que torna a donar un protagonisme especial a les associacions, confraries, filaes, societats musicals, entitats esportives i col·lectius locals. La programació posa també el focus en la recuperació de les tradicions vinculades al Port i l’Albufera i en la voluntat de recuperar plenament la vida festiva després de les conseqüències de la DANA.
L’alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent, ha remarcat durant la presentació que les festes són una construcció col·lectiva i que enguany es busca especialment posar en valor el paper del teixit associatiu. Silvent, que també ha destacat la voluntat de fer unes celebracions pensades “per a tot tipus” de públic ha assenyalat: “Són unes festes que estan impulsades per les associacions, pels col·lectius i per les entitats”.
El Port i l’Albufera recuperen protagonisme
La gastronomia i el patrimoni natural tornaran a ocupar un lloc central en la programació. El 13 de setembre se celebrarà l’esmorzar popular al Port de Catarroja, mentre que el 26 de setembre arribarà el LIV Concurs Internacional d’Allipebre, amb unes 2.000 racions previstes per al públic i una carpa oberta tant a participants com a visitants.
L’endemà, el 27 de setembre, serà el torn de la Festa de la Sega de l’Arròs, que recuperarà enguany la seua essència tradicional amb demostracions vinculades a la sega i activitats gastronòmiques. La iniciativa comptarà amb la col·laboració de la Denominació d’Origen Arròs de València i s’emmarca en la recuperació del vincle històric entre Catarroja i el cultiu de l’arròs.
La programació també inclourà actes vinculats a la Confraria del Santíssim Crist de la Pietat, amb la participació de municipis riberencs. Segons s’ha explicat durant la presentació, s’espera la participació de més d’un miler de persones en una jornada que inclourà una romeria des de l’església de Sant Miquel fins al Port de l’Albufera, una trobada enmig del llac amb els Cristos procedents d’altres localitats, una missa i un posterior dinar de germanor.
Moros i Cristians recuperen el Castell Fester
Un dels moments més esperats serà el retorn del Castell Fester a la plaça del Mercat. L’element, destruït arran de la dana, tornarà a formar part de les Festes de Moros i Cristians després de l’esforç de les filaes i d’Intercomparsa per mantindre viva la celebració.
El 19 de setembre se celebraran les XXXII Festes de Moros i Cristians de Catarroja, reconegudes com a Festa d’Interés Turístic Provincial. La Gran Entrada estarà precedida per l’estrena del pasdoble ‘Catarrogins’, del músic catarrogí Vicente Almarche i dedicat a la Filà Contrabandistes.
La programació recupera també La Glòria i l’Entrada de l’arròs al Castell, al mateix temps que reforça la dimensió cultural de la festa. La regidora de cultura, Dolors Gimeno, durant la presentació ha explicat: “Intentem que la part cultural vaja creixent”, en referència a la incorporació de noves composicions i propostes relacionades amb les tradicions locals.
El Cant de la Carxofa mira cap al futur
El patrimoni immaterial tindrà un altre dels seus grans moments el 20 de setembre amb el Cant de la Carxofa, una tradició compartida amb altres municipis de la comarca i que Catarroja vol continuar protegint i transmetent.
Anna Oliver serà enguany la veu blanca i l’“angeleta de la Carxofa de 2026”, en una actuació que tindrà lloc després de la processó del Santíssim Crist de la Pietat. L’Ajuntament continua, a més, treballant amb altres municipis per avançar en la declaració d’aquesta tradició com a Bé d’Interés Cultural Immaterial.
La música local comparteix protagonisme amb els grans concerts
La música serà un dels principals eixos de les festes. El 10 de setembre, la Banda Municipal de València oferirà un concert extraordinari en homenatge al mestre Salvador Chulià, mentre que el 13 i el 20 de setembre actuaran, respectivament, la Societat Unió Musical de Catarroja i la Societat Musical L’Artesana de Catarroja a la plaça del Mercat.
Dolors Gimeno, en relació amb els concerts de les dues societats musicals locals, ha destacat: “Fem una aposta molt gran perquè cada vegada hi haja més músics i puguen tindre un espai el més digne possible”.
La programació cultural es completarà amb la Nit d’Estellés, consolidada des de 2015, que tornarà a la Llotgeta i comptarà amb l’actuació de La Maria. Gimeno ha defensat també el paper de la cultura com a element transversal de les festes i de la vida municipal: “Intentem que la cultura estiga transversal, que estiga en tots els espais”.
Esport, infància i joventut completen el programa
Les entitats esportives i els col·lectius juvenils i infantils també tindran un pes important. El programa incorpora activitats de bàsquet, pàdel, marxa senderista, Ring Run, una marxa solidària i la Volta a Peu, entre altres propostes.
Per als més menuts i joves hi haurà cinema a la fresca, dibuix de còmic, jocs de taula, PequeDisco, Holy Run i activitats de creació, així com Cata la Nit i altres propostes impulsades des de l’Espai Jove i el Parc del Secanet. L’objectiu, segons l’Ajuntament, és que la participació juvenil forme part de diferents àmbits de la programació.
El programa també reserva un espai específic per a les persones majors. El vicealcalde, José A. Cuberos, ha explicat que el tradicional berenar dels majors comptarà enguany amb 1.150 places i una orquestra. A més, del 1 al 4 d’octubre se celebrarà la Setmana del Major, amb xarrades sobre benestar i prevenció, envelliment actiu i gestió de les emocions, un homenatge a persones que compleixen 80, 90 i 100 anys, una excursió a Requena i un concert tribut.
La Maria, Nil Moliner i Fangoria posaran música als actes multitudinaris
Els grans espectacles tindran també una presència destacada. La Nit d’Estellés, el 24 de setembre, combinarà el sopar popular i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés amb l’actuació de La Maria.
Nil Moliner actuarà el 26 de setembre i Fangoria serà el gran reclam musical del 28 de setembre, coincidint amb la festivitat de Sant Miquel. El programa incorpora, a més, altres propostes com el tribut ‘El Canto da Estopa a Melendi’ i un tardeo amb Rosas Kamikazes.
Un recinte firal reforçat per garantir la seguretat
El Recinte Firal de Mundial 82 tornarà a concentrar els concerts de major afluència i enguany incorporarà un dispositiu de seguretat reforçat. L’espai estarà completament perimetrat, amb doble accés i doble control d’entrada, i comptarà amb la presència de Policia Local, Protecció Civil i seguretat privada.
La regidora de Festes, Nuria Marín, ha explicat que l’Ajuntament ha incrementat “en quasi un 25% l’esforç destinat a seguretat, prevenció i autoprotecció” respecte dels anys anteriors. El dispositiu inclourà també quatre càmeres de vigilància amb funcionament permanent, Punt Violeta, reforç de la il·luminació, vigilància amb drons i mesures específiques de prevenció.
El recinte incorporarà enguany noves infraestructures per millorar tant la seguretat com l’experiència del públic. Entre elles hi haurà un escenari cobert, pensat també per reduir l’impacte acústic sobre l’entorn, una zona de food trucks, barres gestionades per associacions del municipi i una carpa de lactància. Marín ha assenyalat: “Volem millorar no només la seguretat sinó també l’experiència dins del recinte”.
Memòria i recuperació després de la dana
La memòria de les conseqüències de la dana continuarà present en les festes. L’Ajuntament mantindrà els actes d’homenatge a les víctimes i les seues famílies, amb una ofrena a l’Albufera, alhora que la programació cultural inclourà una proposta vinculada a la memòria democràtica.
La recuperació del patrimoni local també tindrà presència en el programa, amb referències al centenari del Mercat Municipal i a la rehabilitació de l’ermita de Sant Miquel. En aquest últim cas, s’ha preparat una rèplica de la imatge per facilitar-ne el trasllat durant les processons i evitar els riscos derivats de moure l’original.
Amb aquesta combinació de tradició, cultura, música, esport i participació ciutadana, Catarroja afronta unes festes 2026 que busquen recuperar plenament els espais i les celebracions que formen part de la identitat del municipi, amb especial protagonisme per a les entitats i el veïnat que, any rere any, fan possible la festa.
