Els darrers mesos està efectuant-se l’anàlisi detallada de les troballes i evidències de les excavacions realitzades entre 2013 i 2019 al poblat ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara i Bocairent). Aquestes actuacions han estat realitzades per part de l’Institut d’Arqueologia-INAPH de la Universitat d’Alacant i el Museu Arqueològic Camilo Visedo d’Alcoi.
Entre aquests objectes arqueològics destaquen algunes peces excepcionals com una gran gerra pintada amb figures humanes que componen una composició d’alt valor artístic i documental. Les parets del vas es diferencien en dues cares a partir de les anses i mostren cadascuna d’elles un seguici de dones que estan realitzant una ofrena al so de la música. Es tracta d’una peça semblant al “Vas dels Guerrers” de la Serreta que s’exposa a les vitrines del museu, però amb una escena molt diferent que mostra una activitat ritual. Aquestes obres artístiques dels ibers són molt escadusseres i cal remuntar-se a l’any 1956 quan va ser descobert el vas de la Serreta.
La gerra va ser trobada a l’interior d’una casa del poblat que havia estat destruïda per un potent incendi que va fer que totes les peces aparegueren molt fragmentades i deteriorades pels efectes del foc. Això ha fet que aquesta excepcional gerra decorada haja perdut una part de la decoració i estiga fragmentada en centenars de trossos. Ara s’ha conclòs la restauració arqueològica de la peça per part de la tècnica Eva Mendiola amb una subvenció de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. També s’ha desenvolupat el registre fotogramètric per elaborar una rèplica digital que permetrà reconstruir virtualment l'escena, recerca a càrrec de Patrimoni Digital de la UA. Tot açò, mentre finalitza l’anàlisi del vas amb la lectura dels detalls, els paral·lels i el significat ritual.
La recerca comporta l’estudi detallat d’un barri del poblat amb vora una vintena de departaments i l’avaluació de milers de peces ceràmiques que componien els atuells domèstics que empraven els habitants quan el poblat va ser atacat i destruït als inicis del segle I a.n.e.
Segons el regidor de Cultura, Raül Llopis, «en concloure l’estudi, la peça formarà part d’una monografia que en l’actualitat s’hi prepara per part de Josep Maria Segura i Ignasi Grau. Preveem que les peces destacades, com l'ara presentada, siguen exposades al Museu Arqueològic. Aquesta recerca oferirà una imatge detallada de les formes de vida dels darrers ibers que van habitar aquestes contrades tot just abans del domini romà. Vull donar l’enhorabona a tot l’equip que ha treballat en aquesta recerca per la gran labor que han realitzat».
