Per cinqué any consecutiu, al llarg del mes de juliol, s'han reprès les excavacions al poblat fortificat andalusí del Castellar d'Alcoi, impulsades pel Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó. Aquesta actuació arqueològica està autoritzada per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i ha estat finançada per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Alcoi.
Els treballs estan dirigits per l'arqueòleg Germán Pérez Botí, autor de diversos estudis sobre aquest jaciment i professor del col·legi Carmelites-La Presentación. Enguany, a causa de les condicions especials relacionades amb la pandèmia de Covid-19, s'ha reduït el número d'alumnat i col·laboradors a més d'aplicar un estricte protocol de mesures preventives. No obstant això, intentant que la normalitat torne també a la investigació arqueològica, es segueix treballant per a recuperar el nostre patrimoni històric, en aquest cas intentant respondre a preguntes sobre l'ocupació andalusina en les nostres terres.
La regidora de Patrimoni Històric, Lorena Zamorano, ha visitat les excavacions i ha explicat: «En el Castellar tenim un jaciment medieval de molta importància que any darrere any està aportant-nos informació sobre el passat àrab de la nostra societat. Aquest any les excavacions han continuat, encara que les mesures de seguretat s’han extremat per seguir les indicacions de les autoritats sanitàries».
Recordem que entre els treballs de l’estiu passa u destaca l'exhumació total de la muralla d'aquest poblat fortificat, d'uns noranta metres de longitud, construïda amb morter de calç i pedra. Adossat a ella es van constatar tres contraforts semicirculars de grans dimensions que tenien la funció de contenir la muralla; els diferents departaments que a ella s'adossen a l'espai interior i un aljub de grans dimensions.
Pel que fa a les estades documentades, s'han trobat murs de maçoneria dels que es conserven fins a gairebé dos metres d'alçat en alguns d'ells. En el seu interior es va exhumar un aixovar domèstic propi de les comunitats andalusines que van habitar el poblat fortificat durant finals del segle X; i sobretot durant la primera meitat del segle XI. Segons el seu director ens trobem davant d'un jaciment arqueològic de gran rellevància històrica a nivell provincial, ja que les seues estructures com a material permeten conèixer l'inici de la presència andalusina en aquestes terres, poc conegut i investigat.
