El manual ‘Valencià en perill d’extinció’ escrit per Eugeni S. Reig definix la cabuderia com l’actitud pròpia dún cabut, d’un obstinat. Com a exemple de frase on es acoplar esta paraula ens diu que ‘les cabuderies duen males conseqüències’. I té tota la raó Eugeni.
Fullejant este llibre que caigut en les meues mans no puc evitar recordar els abocadors, que ací sempre hem dit femers, que tenim en terme de Massanassa, tant dins com fora del Parc Natural de l’Albufera, encara que digue(re)n que no.
Les cabuderies duen males conseqüències, i contra això alguns duguem temps apostant per la neteja i el bloqueig dels accessos als abocadors descontrolats, perillosos i tòxics que tenim dins del terme del nostre poble. No concebre esta qüestió com a una prioritat ens ha portat a tindre abocadors eterns a les vores del Barranc, a les portes de l’Albufera i dins de la poca horta que ens queda.
Ara, després de les queixes que ha fet l’Associació de veïns, de l’oposició i persones particulars, per fi s’ha pres la determinació d’iniciar els tràmits per a tancar els camins que donen accés als principals espais on alguns desaprensius aboquen el seu fem. Teníem raó en que calia actuar. Teníem raó en com calia actuar. I teníem raó quan decidirem traure a la palestra pública l’existència d’estos espais de vergonya.
La culpa és de qui embruta i de qui no neteja perquè qui governa no pot descarregar sempre en l’esquena de l’infractor. I sí, també hi ha que dir que no actuar fins que un tema ix en la televisió no hauria de ser la pràctica d’un bon govern municipal. Actuar de retruc i fer-se la foto després és fer bolantins, pero nunca es tarde.
Les cabuderies no són bones quan de femers es tracta.
[ Fran Raga | @FranRaga | concejal del PSPV-PSOE de Massanassa ]
