Des del passat 13 de juny, en què es van impartir en la sala MOSMEL del Centre Cultural Rausell dos conferències sobre l’escultor Juli Benlloch Casares (1893-1919), a càrrec de Francisco F. Orts Ruiz (UNED, Madrid) i Albert Ferrer Orts (Universitat de València), els actes del centenari del seu traspàs han continuat fins la reinauguració del monument a l’artista de Meliana, una vegada remodelat l’espai en què es trobava des de la dècada del 1980, a prop del pas a nivell que unirà els carrers de Juli Benlloch, Jaume Roig, Dr. Ferrer i València.
L’Ajuntament de Meliana, impulsor d’aquesta commemoració, acaba de dipositar en la ‘Bruma Boreal’ (Tercera Medalla en l’Exposició Nacional, Madrid 1917), situada en el jardí que enfronta amb l’estació del metro, una corona de llorer amb la llegenda: “L’Ajuntament i el poble de Meliana a Julio Benlloch en el seu centenari”. Acte a què assistiren divendres passat l’alcalde i alguns regidors de la població. Les celebracions seguiran el dia de sant Joan, 24 de juny (data en què va finar), amb la dedicatòria de les misses de la festivitat a la seua memòria.
Després de morir Benlloch, l’Ajuntament de Meliana, per subscripció popular, va finançar la seua làpida en l’aleshores cementeri parroquial de la població, i que el Círculo Artístico e Instructivo de Meliana i l’ajuntament, també per subscripció popular, costejaren el monument a l’escultor finat en 1919, el qual s’inaugurà el 12 de setembre de 1922 amb l’assistència de nombroses personalitats d’aquell temps.
Juli Benlloch, segurament, es pot considerar el primer mite de Meliana, figura a què han seguit nombrosos artistes, escriptors, literats, músics, docents, metges, científics... fins els nostres dies.
