L’alcalde d'Albuixech en funcions Jose Vicente Andreu s’ha acomiadat del seu càrrec i de la seua trajectòria al consistori local donant les gràcies a tot el poble d’Albuixech, també totes aquelles persones que han format al meu costat aquest ajuntament.( totes les corporacions municipals d'aquestos 16 anys, administratius, brigada de obres , neteja, assistenta social, escoleta municipal…”.
Andreu ha explicat que “me'n vaig molt feliç ara toca descansar i deixar pas. M'aparte deixant bon legat perquè Albuixech continue tenint la mateixa qualitat de vida que hem deixat. Un poble divers, un poble ambigú, religiós, cultural en definitiva un pobles de tots i totes,no pergau mai eixa esencia”.
Andreu penja la vara de comandament “després de 42 anys en l’administració local, 16 com a alcalde i 26 com a funcionari. Tot va començar en aquell llunyà 2007 i acaba el proper dissabte día 17 de juny, ho recordaré com una bonica etapa de la meua vida. Un honor el poder servir a tots els veïns i veïnes d’aquesta població a la qual vull i pertany”.
L’encara alcalde per unes hores ha donat les gràcies “també a tos els partits pol.litics que han estat en els diferents mandats, com no als meus socis de gobern, Compromís i al meu partit pspv PSOE d’Albuixech que sens dubte no haguera arribat on estic”.
Andreu també ha tingut paraules per a la futura alcaldessa Marta Ruiz a la que ha desitjat “molta força i bon mandat al costat dels seus socis de govern Compromís.
I finalmente, Jose Vicente Andreu es va recordar “dels més importants la meua família començant pel meu Net, Sergi, la meua nora Arantxa, els meus dos fills , Pau i Jordi (per cert sempre en l’ombra ajundant-me en tot moment). I la més important la política de la família, la meua esposa Maite. Sense ells no hauria sigut possible aguantar els vaivens dels diferents mandats. Heu sigut la meua força, vos estime”
Andreu tanca el seu discurs en les mateixes paraules del seu primer saluda al llibre de festes, del poeta Fernando Pessoa: “Y a veces, y el sueño es triste. En mis deseos existe lejanamente un lugar donde ser feliz consiste solamente en ser feliz. Ojalá sea que sea el lugar de todos y todas”.
