La directora comercial i de desenvolupament de negoci de l'Autoritat Portuària de València, Mar Chao i el capità del MSC Sixin, Anil Kumar Menon, han realitzat l'habitual intercanvi de mètopa i el tradicional “Socarrat” que Valenciaport lliura als vaixells que atraquen per primera vegada en les seues instal·lacions.
El capità del MSC Sixin s'ha mostrat interessat per les tradicionals rajoles valencianes de fang cuit, decorades amb elements mariners, que Valenciaport va adoptar fa uns anys en substitució de la “mètopa de plàstic” o de metall que capitans i ports intercanvien en record de la primera visita que els vaixells realitzen a unes instal·lacions portuàries. El capità ha agraït l'original “Socarrat” que formarà part del vaixell que realitza la ruta Jade entre Àsia i Europa.
El MSC Sixin, és el vaixell més gran que ha operat en el Port de València amb 400 metres d'eslora i 61 de mànega, i una capacitat per a 23.756 contenidors, la qual cosa deixa a este vaixell a 200 unitats per davall del més gran del món. El vaixell va ser botat l'any 2019 i incorpora les últimes tecnologies utilitzades actualment en el transport marítim. Així, permet la connexió telemàtica dels denominats "contenidors intel·ligents", té més de 2.000 connexions per a contenidors refrigerats i ha sigut dissenyat seguint estrictes criteris mediambientals, permetent una important reducció de CO₂ per cada contenidor transportat respecte a la mitjana dels vaixells portacontenidors que estan operant actualment.
Història de la mètopa i el “socarrat”
La mètopa pren el seu nom dels elements decoratius utilitzats en les façanes dels temples grecs per a recordar grans moments de la història. I d'ací la seua translació al món marí; per a recordar moments rellevants en la història dels vaixells i dels ports. Tradicionalment, les “mètopes” solen ser de metall, plàstic o vidres nobles com plata, bronze, llautó o metacrilats. La singularitat del Port de València respecte al que succeeix en altres enclavaments és que Valenciaport ja no regala estos recordatoris de primeres escales en formats de plàstic o de metall, sinó que ho ha substituït pel tradicional “socarrat valencià”.
I de la mateixa manera que la “mètopa” per als grecs, el “socarrat” ha sigut històricament per als valencians una peça o rajola de fang cuit utilitzat en època medieval en els habitatges, façanes i teulades per a decorar i recordar figures, festes, oficis i tradicions. Els “socarrats” es col·locaven cobrint les entrebigues en els sostres, la qual cosa significava un cost molt inferior al dels cassetonats de fusta. Es fabricaven principalment en dos formats: un de menor dimensió, amb 30 x 15 x 3 cm i un altre més gran, de 40 x 30 x 3 cm (mesures aproximades). El primer format podia ser aplicat en les construccions de dues maneres: decorant ràfecs, amb dos terços de la seua superfície recolzats sobre els murs, sobrant un terç visible, o bé formant part d'un ràfec fet amb bigues sortints, col·locats entre elles a manera de decoració arquitectònica. Estos “socarrats” de menor grandària també es van utilitzar component frisos en terrasses, escales o altres llocs.
Per part seua, el format més gran es destinava a l'entrebigat de sostres interiors. A més de la seua funció decorativa, aquestes peces tenien un valor arquitectònic estructural en servir de suport a paviments de pisos o entramats de teulades. Per a estos usos es fabricava també un format encara més xicotet (de 15 x 30 x 3 cm).
