L'acte va començar amb la lectura del conte El viatge de les papallones, de Paula Carbonell i dibuixos de Chené. El número 2 de la candidatura, Vicent Montalt, va aprofitar aquesta història infantil per explicar la importància del treball en equip i la cooperació que defineix Compromís. Dos dels vuit valors que Montalt va posar de relleu i que Compromís està aportant a la política: transparència, defensa del bé comú, diàleg, participació, integració i la transformació que l'aplicació de tots aquests valors produeix.
Montalt va presentar les 24 persones que han dit sí a Compromís per Alaquàs per a configurar la seua llista municipal. A banda dels sis escollits en el procés de Primàries (Consol Barberà, Montalt, Violeta García, Bru Pons, Carmen Sevilla i Vicent Palop), la llista continua amb noms del propi Compromís i de l'associacionisme local, a més de xicotets empresaris i emprenedors: Conxa Ferrer, Quique Gonzalez, Lina Pérez, Vicent Baixauli, Eva Bonaviña, Ausiàs Bolinxes, Xavier Alfonso, Mònica Soriano, Amparo Salazar, Manel Alòs, Ester Soriano, Isabel Cosme, Christofher Zahonero, Irene Alfonso, Josep Lluis Pérez, Laura Almenara, Isabel Torres i Vicent Alòs.
La intervenció de la cap de llista Consol Barberà estigué centrada en les noves formes de Compromís, amb formes més planeres, com les que es fan en la quotidianitat. Marcava així les diferències “amb els vells discursos grandiloqüents i allunyats de la realitat i de la pròpia gent”. Gran part del seu parlament estigué centrat en el programa electoral, que més enllà de dur mesures concretes aporta propostes de canvi d'estil: “es vol un ajuntament més transparent, amb més coordinació entre els seus departaments, amb més informació al veï, on es puga participar més en les decisions municipals”.
Barberà va destacar la importància de reduir el deute municipal, “perquè cal fer una política que prioritze les necessitats de les persones, destacant una lluita important contra la violència de gènere (a nivell local pot donar millors resultats), la millora de la mobilitat en les seues diverses variants, la necessitat d'afavorir l'economia local (comerç i xicotetes empreses) per tal de facilitar la creació de llocs de treball”. També va destacar aspectes com “una programació cultural diferent, la necessitat de potenciar l'ús del valencià com a element cohesionador i que tot el conjunt de propostes plantejades han d'estar marcades per la sostenibilitat i el respecte a l'entorn ambiental”.
A continuació, Mònica Oltra va reforçar el discurs de Barberà en un àmbit més general. Va destacar les conseqüències de la crisi-estafa que s'està vivint. De com es limita el desenvolupament laboral i econòmic de les persones, de com són qüestionats o monetaritzats els drets que hem anat adquirint durant la història, i com tot això condemna a la misèria un terç de la població del País Valencià i ha generat un nivell de pobresa infantil del 36% segons UNICEF.
Oltra considera que “no es pot crèixer sobre les esquenes d'eixe terç de població que pateix la pobresa”. I que un sistema educatiu públic, de qualitat i integrador ha de ser un instrument per a lluitar contra eixa situació. També uns serveis socials més universals que assistencials que resolguen realment els problemes de necessitat, en lloc de posar-los un pegot, són imprescindibles.
En eixe sentit, Oltra destacà la necessitat de generar llocs de treball. I en eixe camp va incidir en “la gestió d'allò xicotet. Perquè els valencians som experts en gestionar empreses mitjanes i menudes, que són les que realment donen treball, i això ho fem molt bé”.
Però per damunt de tot, Oltra incidí en la importància de millorar el finançament autonòmic. “No pot ser que una comunitat pobra com és ara el País Valencià, després de 20 anys de govern del PP, tingua que pagar a comunitats més riques que la nostra. Això és il·legal i anirem als tribunals, si cal, per a defendre-ho”.
