Per nosaltres, per totes!

110 lecturas

La causa feminista és reivindicació i lluita, i per això cada 8 de març eixim als carrers per reconèixer la contribució de les dones que ens han precedit per aconseguir el reconeixement de drets i llibertats, i també per reafermar que seguim dempeus per una societat més justa, igualitària i inclusiva. Una causa que segueix més viva que mai, i més amb els dircursos que neguen la violència i les desigualtats de gènere i que sols busquen mantindre les desigualtats per no perdre els seus privilegis.

25NLes desigualtats de gènere persisteixen encara de facto en molts àmbits, i moltes dones segueixen patint discriminació i violència pel fet de ser-ho. Conductes que cap als homes mai es permetrien (com per exemple el fet de cobrar menys per fer un mateix treball) són assumides encara amb absoluta normalitat, i el fet de rebel·lar-se contra eixes actituds es tatxa per alguns de dèria antisocial i excessiva. I no, les feministes ens hem plantat!

La pobresa té rostre de dona, l'escletxa salarial continua estant per damunt del 18,4% i els llocs de presa de decisions en les empreses estan ocupats bàsicament per homes, el que perpetua conductes patriarcals que sols es veuen rectificades amb avanços legislatius. L’augment del SMI és una de les fites essencials, perquè les dones ocupen el 62,5% dels llocs de treball retribuïts amb una quantia igual o inferior al mateix, a la qual cosa sumem que, en acabar la jornada laboral les tasques de cura i la llar són assumides majoritàriament per dones.

D’altra banda, cal que centrem el màxim dels nostres esforços en les dones joves. L’increment de la violència i la violència de gènere en l’adolescència és preocupant, i així es desprén de l’últim estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, que afirma que continua vigent la idea de que si algú et controla és perquè t’estima, i que està posant en perill l’apoderment de les joves amb actes de violència que coarten les seues llibertats, com el control de xarxes socials o el fet de quedar amb altres persones. Ni és amor ni és romàntic, i calen polítiques que eviten situacions que a la llarga es perpetraran.

Per últim, no podem oblidar les dones més vulnerables. Les desprotegides, les dones migrants, les dones víctimes de tràfic de persones, les dones que viuen en situació de pobresa, les dones trans. Els avanços socials produïts durant el  govern del Botànic no poden quedar en l’oblit i cal reeditar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista i seguir avançant en qüestions tan essencials com la Renda Valenciana d’Inclusió o el sistema de la dependència, com a elements de justícia social i apoderament de les dones. No podem deixar ninguna dona enrere.

Hui és 8 de març i eixim al carrer perquè ja n’hi ha prou. Cal que la causa feminista mantiga la força que ens ha fet avançar des de fa més de cent anys. Una causa que ens ha permés ser independents, poder accedir a un treball, tindre un compte bancari, ser ames de la nostra sexualitat i decidir sobre els nostes cosos, votar i ser votades per la ciutadania i defensar com a representants publiques la igualtat de totes cada dia des de les institucions.

[ Dolors Gimeno | Diputada provincial i regidora a Catarroja per Compromís | (@Dolors_Gimeno) ]

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí