En 1923 arribava a les pantalles comercials ‘Flor d'Espanya’, el primer llargmetratge produït i dirigit per una dona en la història del cinema espanyol: la valenciana Helena Cortesina. Per desgràcia, i com succeeix amb moltes altres pel·lícules del període mut, no es conserva cap còpia de la pel·lícula, i a penes uns quants fotogrames testifiquen l'existència d'esta producció independent però amb vocació comercial, ja que combinava dos dels grans gèneres en auge de l'època: l'adaptació d'una novel·la taurina i la sarsuela.
Cent anys després d'aquella assenyalada data, Mostra de València, que celebra la seua 38a edició del 19 al 29 d'octubre, publica en coedició amb IVC La Filmoteca el primer estudi monogràfic sobre la figura d'Helena Cortesina, reivindicant el seu paper de pionera. La seua autora és Irene de Lucas, llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora per la Universitat de València, així com investigadora cinematogràfica amb experiència en el terreny del cine primitiu i autora de la tesi ‘La pionera oculta: Alice Guy en l'origen del cine’ (2011).
“Cortesina és una persona especialment moderna per a l'època. Per exemple, mai es va casar malgrat tindre fills, a més de ser una artista completa: ballarina primer, després actriu de cine, directora i productora", assegura Irene de Lucas, l'autora del llibre. "Per si no fos prou, crea dues empreses teatrals. El que més em sorprén és esta audàcia i la seua capacitat de reinventar-se en un context molt complicat. Durant la Guerra Civil mor una de les seues filles, marxa a l'exili embarassada i aconsegueix, malgrat tot, que la seua carrera no deixe de créixer”.
El llibre és fruit d'una rigorosa investigació amb escales a Madrid, Barcelona, Granada, Nagasaki o Buenos Aires, que desmunta llegendes prèvies, revela noves dades sobre la cineasta i repassa el seu periple biogràfic, des dels seus inicis com a ballarina, pintada per Sorolla i coneguda com "La Venus Valenciana", fins al seu treball en el teatre i el cine, així com el seu exili a l'Argentina després de la Guerra Civil i la seua relació d'amistat amb Federico García Lorca i altres autors de la Generació del 27.
‘Flor de España’ va ser l'única experiència com a directora de Cortesina, que com altres actrius de l'època va muntar la seua pròpia productora per a rellançar la seua figura: “Les actrius productores no dirigien, però ella s'atreveix a fer-ho i a més protagonitza el film. En la nostra investigació hem descobert que la pel·lícula va estar en cartell al llarg de sis anys i que va aconseguir el seu objectiu: Cortesina va entrar en el circuit teatral com a actriu gràcies al reconeixement que li va donar esta cinta”, afirma De Lucas.
L'assaig es complementarà amb una exposició entorn d’Helena Cortesina que acollirà la Galeria del Tossal el mes d'octubre, també comissariada per Irene de Lucas. Segons Eduardo Guillot, director artístic de Mostra de València, "és impossible entendre el cine del present sense conéixer el seu passat, i és missió dels festivals establir eixe nexe entre l'un i l'altre. En eixe context s'emmarca la recuperació d'una dona com Helena Cortesina, que a partir d'este llibre ha de passar a ser considerada un referent en la història del cine espanyol".
La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada per l'Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.
