La comisión Periodista Gil Sumbiela dedica su falla 2023 a la depresión. Hoy, 16 de marzo, la Presidenta de la Federació Salut Mental Comunitat Valenciana ha acudido a visitar esta falla sita en el barrio de Benicalap. Rosa Bayarri, ha mostrado su agradecimiento a esta comisión por “su sensibilidad, por hacer visible lo invisible y por contar con el movimiento asociativo de personas con problemas de salud mental y sus familias para concienciar sobre este tipo de problemas de una forma responsable”.
Bajo el lema ‘Tocat… pero no afonat’ el artista fallero Fer Marzo da visibilidad a este problema de salud mental que es ya la primera causa de discapacidad a nivel mundial. Alrededor de la falla se han colocado unos carteles elaborados por la Federació Salut Mental CV con mensajes clave para el movimiento asociativo Salut Mental Comunitat Valenciana.
Datos de la depresión
Datos de la depresión- 280.000.000 de personas en el mundo tienen depresión.
- 2.000.000 de personas en España.
- Según la Organización Mundial de la Salud, la depresión es la primera causa de discapacidad en personas jóvenes y adultas.
- 1 de cada 5 personas atendidas en urgencias se ve afectada por depresión y/o ansiedad.
- Al igual que la ansiedad, la frecuencia de depresión en la población adulta es más del doble en mujeres (7,22%) que en hombres (3,23%).
Datos de la Falla 2023
Bajo el guión firmado por Marta Marzo, la Falla de este año de Periodista Gil Sumbiela pretende poner en valor como:
“Hui en dia les persones lluitem en silenci mil batalles. Batalles que generació rere generació s’han vist menyspreades i minimitzades. Batalles prou dures que a voltes no podem lluitar a soles. Cada vegada es cuida més la salut mental, però encara ens queden moltes coses a fer al respecte. Perquè les persones no sempre están preparades per a assimilar la realitat.
Hi ha vegades que la tristesa ens envolta. Inclús té forma de tauró i sembla que estiga pegant voltes al nostre voltant, esperant la seua oportunitat per a menjar-nos. Lo pitjor és que no sempre podem entendre-la i, poc a poc s’apodera de nosaltres.
Eixa tristesa pot tindre moltes raons, com per exemple un desamor. No és fácil acceptar que una relació s’ha trencat, pel motiu que siga, i tornar a acostumar-nos a estar a soles. Trencar qualsevol relació és molt dolorós.
Tampoc és fàcil intentar allunyar eixa tristesa alhora que has d’acceptar un canvi nociu en el teu cos. Les malalties sempre arriben en moments roïns i es claven a les nostres butxaques per tal de fer-nos més difícil avançar.
La situació laboral no ajuda en tota aquesta realitat, i es que moltes vegades ens trobem tancats en treballs que ens consumeixen i que ens furten el temps per a poder passar-ho en les persones que més estimem.
La societat ens ha nugat tant a l’àmbit laboral que, fins i tot acomiadar- nos d’ell, ens fa un món. Moltes persones es troben perdudes amb la seua jubilació i deixen de trobar-li sentit a la vida.
Tots els acomiadaments són difícils, però ningú ho és tant com el d’acomiadar-se de les persones que més estimes. És cert que ningú viu eternament, però també és veritat que mai estem del tot preparats per a eixe moment. Ningú. Ni la persona que se’n va, ni les que se queden.
No és fàcil navegar en totes eixes aigües, com pirates esquivant el perill de la mar. Però una cosa està clara, que hem de continuar lluitat. Perquè podem estar tocats però mai ens podem afonar.”
