Membres de diverses associacions en defensa del territori i el ferrocarril han mostrat la seua oposició a l'Estudi Informatiu de la Línea Ferroviaria d'Alta Velocidad València-Castelló que el Ministerio de Transportes, Movilidad y Medio Urbano va passar a exposició pública el passat 21 d’octubre de 2021.
En paraules de Joan Ramón Ferrandis del sector federal ferroviari de la CGT, "’AVE s’ha demostrat amb el temps com un consumidor fabulós de recursos públics amb escàs retorn social però tampoc econòmic. L’alta velocitat és un programa on l’estat espanyol ha gastat ja més de 60.000 milions d’euros i on cap línia és a hores d’ara rendible, mentre rodalies i mercaderies tenen inversions mínimes en comparació. L’Estat insisteix en repetir errors del passat".
Les paraules del sindicalista troben suport en els diversos anàlisis econòmics que s’han fet durant els últims anys sobre el tema i que proposen renunciar a la construcció de noves línies d’alta velocitat "per la insostenibilitat econòmica i el despropòsit financer que suposen per a l’Estat".
Falta de transparència i participació
Entre altres objecciones al projecte esgrimides per les associacions està la “falta de transparència i participació mostrada pel ministeri. S'han posat en exposició pública dos projectes (el del túnel passant i el de la LAV València-Castelló) amb més de 5.000 pàgines d'elevat contingut tècnic amb el mínim termini legal per a presentar al·legacions, tan sols 30 dies, que han hagut d'allargar a 45 davant les peticions de diversos ajuntaments. L'administració va tardar deu anys a elaborar l'estudi informatiu i la ciutadania ha de respondre en un mes”.
Sobre les diferents alternatives de traçat incloses en l'estudi informatiu, els col·lectius en defensa del territori consideren que “són similars, sense considerar les alternatives reclamades des d'ajuntaments i col·lectius professionals. No contempla l'alternativa Zero (com podem obtindre millors resultats gestionant millor i fent actuacions en la línia existent). No contempla una anàlisi de cost d'oportunitat (què passaria si no vam fer aquest AVE i gastarem els diners d'una altra forma). Tampoc contempla l'opció d'invertir en una línia mixta orientada a mercaderies pel By-pass connectant una de les àrees industrials més importants del PV, fora de l'horta protegida”.
"El projecte ignora que l'Horta es un espai protegit"
Les diverses associacions en defensa del territori i el ferrocarril ha tornat a recordar que “el projecte d'alta velocitat València-Castelló ignora que l'Horta és un espai protegit. Es inconcebible que algunes de les propostes de traçat per part del ministeri es facen sobre territori protegit. Fa vint anys la societat valenciana es va mobilitzar en la primera ILP del PV per a demanar una llei de protecció de l'horta que va replegar 120.000 signatures i que en 2018 va conduir a l'aprovació de la Llei d'Horta per part del Govern del Botànic i en 2019 l'ONU va declarar l'Horta de València com un Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial, un equivalent a patrimoni de la humanitat dels sistemes agrícoles”.
Per a Josep Gavaldà, membre de Per l'Horta "no té cap sentit protegir un territori per a continuació proposar una gran infraestructura per damunt. És com declarar la Abufera parc natural i a continuació proposar instal·lar una central nuclear. No se de qui ha sigut la idea però em sembla insultant que es proposen alternatives per un espai doblement protegit i que té una funció clau en la resiliència territorial enfront del canvi climàtic".
Des de les associacions en defensa del territori es destaca que "en qualsevol cas tots els traçats proposats són molt destructius i que provocarien un greu impacte en l'Horta i a les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre".
El nou traçat de l'AVE suposaria expropiar entre 5,7 i 7,2 milions de metres quadrats entre València i Sagunt, majoritàriament de tarongers i horta però, segons els convocants, "el major impacte seria el de la fragmentació dels habitats que provocaria, amb amplàries del traçat d'entre 45 i 75 metres, contravenint les directrius europees en matèria de resistència territorial”, adverteixen. Un exemple del que suposaria la fragmentació és observable en l'Horta Sud per un traçat de l'AVE que porta una dècada construït i sense ús i en el qual s'han invertit 800 milions d'euros".
