La Diputació avança dos mesos el pagament dels primers 40 milions del Fons de Cooperació

1 lecturas

La Diputació de València ha donat llum verda este divendres a la transferència als ajuntaments de la província dels primers 40 milions d'euros que la corporació aporta enguany al Fons de Cooperació Municipal, el programa per a inversió i despesa corrent en el qual participa al costat de la Generalitat. El ple de gener ha aprovat, dos mesos abans que en l'anterior exercici, la primera entrega d'esta aportació econòmica que arribarà als 266 municipis i les tres entitats locals menors de la província.

El diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, ha justificat la presentació de la moció d'urgència perquè els recursos “arriben com més prompte millor als ajuntaments”, al mateix temps que ha avançat una segona entrega de 20 milions d'euros que té la intenció de portar al ple de febrer. En paraules del president de la institució, Toni Gaspar, “el fet d'haver aprovat el pressupost al novembre ens permet agilitzar els tràmits i dotar als municipis de la liquiditat que necessiten”.

La Diputació avança dos mesos el pagament dels primers 40 milions del Fons de Cooperació als municipis valenciansTots els grups representats en la Diputació han votat a favor de la moció que impulsa el primer pagament de l'aportació provincial al Fons de Cooperació, que completarà el mes vinent l’ingrés als ajuntaments dels 60 milions pressupostats amb una segona entrega de 20 milions d'euros. “La voluntat és que els ajuntaments disposen de tots els recursos que destina la Diputació al Fons abans de finalitzar el primer trimestre de l'any, que va ser el moment en què van començar a arribar els primers pagaments l'any passat”, ha explicat Mascarell, qui no descarta destinar romanents i incrementar la dotació del programa, com va succeir en 2022 amb una històrica aportació de 80 milions d'euros que quadruplicava l'assignació del Consell a la província.

Repartiment comarcal

Per comarques, l'Horta Sud rebrà una mica més de sis milions d'euros; l'Horta Nord i la Ribera Alta superaran els cinc milions a repartir entre els seus municipis; i la Safor disposarà de quatre milions d'euros per a les seues localitats, des de la capital, Gandia, fins al més xicotet dels seus pobles, Castellonet de la Conquesta.

A més, la Vall d'Albaida i el Camp de Túria superen els tres milions d'euros en la primera entrega del Fons de Cooperació per part de la Diputació, mentre que els municipis de la Costera es repartiran 2,1 milions d'euros i els de la Ribera Baixa i el Camp de Morvedre una quantitat pròxima als dos milions. Completen el repartiment comarcal la Serranía, amb 1,4 milions d'euros; la Hoya de Buñol-Chiva, amb 1,2 milions; Requena-Utiel, amb una mica més d'un milió d'euros; la Canal de Navarrés amb 785.000 euros; el Valle de Ayora-Cofrentes amb prop de 600.000 euros; i el Rincón de Ademuz amb 420.000.

Violència de gènere

La sessió plenària de gener en la Diputació va arrancar, com és costum, amb el recordatori del president Gaspar a les víctimes de violència de gènere, un total de 48 durant l'any passat i quatre en les poques setmanes que portem de 2023. Gaspar va arremetre contra la covardia dels assassins d'estes dones i va reflexionar sobre una dada alarmant: quasi la mitat de les víctimes havia denunciat.

La violència masclista també ha protagonitzat les primeres mocions sobre les quals s'ha debatut en el ple, presentades per Compromís i el Grup Popular. En la primera d'elles, aprovada per unanimitat, la diputada Dolors Gimeno ha demanat “més finançament i formació del personal dels jutjats” per a fer front a la xacra de la violència masclista i atendre les dones víctimes. Gimeno s'ha mostrat contrària a allunyar els recursos judicials a estes dones i ha defensat que l'especialització que promou la Generalitat “no ha d'estar renyida amb els recursos i la proximitat”.

Per part seua, el diputat Ximo Segarra ha defensat la proposta del PP en contra de la distribució territorial dels jutjats especialitzats en violència de gènere plantejada per la Conselleria, considerant que “no hi ha inversió més important i que estiga més justificada que destinar tots els recursos necessaris a mantindre estos òrgans en els municipis i acostar-los a les víctimes”. La portaveu de Ciudadanos, Rocío Gil, ha recolzat les dos iniciatives, encara que la del Grup Popular no ha tirat finalment avant.

La diputada d'Igualtat, Eli García, ha assegurat en la seua intervenció que “l'agrupació de partits judicials no comporta la supressió de jutjats de violència de gènere, sinó la creació de jutjats especialitzats que permeten abordar estos casos de manera exclusiva i no en òrgans mixtos on es dirimixen tot tipus de casos”. En opinió de la responsable provincial d'Igualtat, “les víctimes poden presentar les seues denúncies en les comissàries i dependències habilitades en els seus municipis, però no podem renunciar a l'especialització per evitar desplaçaments d'uns pocs quilòmetres quan es tracta de donar la millor resposta davant la xacra masclista”.

Sessió extraordinària

Després del ple de gener, que va començar amb el comiat del diputat Joan Sanchis, qui va agrair a les diputades i diputats el tracte rebut i va desitjar sort a la seua successora per la Vall ens Uneix, Natalia Enguix, ha tingut lloc una sessió extraordinària, convocada a petició del Grup Popular, en la qual s'ha abordat la creació d'una Comissió Informativa No Permanent per a l'estudi dels contractes realitzats amb tercers per l'extingida Divalterra, referent a assessorament jurídic, prevenció de riscos penals i transparència.

La comissió informativa sol·licitada pel PP per a “buscar la veritat sobre les contractacions de José Luis Vera en el marc d'una possible trama corrupta” ha sigut desestimada pel ple provincial. En este sentit, el president Gaspar ha recordat que la Diputació ha entregat la relació de contractes del període en què Vera va ser responsable dels serveis jurídics de Divalterra, tant als diputats i diputades provincials com, sobretot, a Antifrau, que és qui determina qualsevol actuació delictiva.

En este sentit, Gaspar ha puntualitzat que d'un total de quasi un centenar de contractes entre 2015 i l'extinció de Divalterra, “Vera va realitzar l'informe de necessitat en 18 d'eixos contractes i només va participar en tres taules de contractació; en la resta de contractes no va intervindre. Tota esta informació la tenen tant Antifrau com la UCO, que es va emportar els ordinadors”.

“Esta Diputació recull tot el que diu Antifrau. No m'agrada la política espectacle, que és el que busca esta comissió. Sí a l'Estat de Dret, sí a la presumpció d'innocència i sí al fet que el responsable d'un delicte pague per això. Rotundament no a la política espectacle”, ha conclòs el màxim responsable provincial.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí