"L'element bàsic de l'horta de València són les persones i per açò ha de ser un espai viu, sostingut per una agricultura rendible, reconeguda, i valorada", ha afirmat la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, en referència a l'Horta de València. Per açò, "la clau és el manteniment de l'activitat productiva, del caràcter agrari d'aquest espai".
Cebrián ha agraït els ajuntaments, institucions, organitzacions i col.ectius assistents la seua presència en l'inici dels treballs del Consell de l'Horta. En particular a la Diputació i l'Ajuntament de València, representats respectivament per la vicepresidenta Maria Josep Amigó i Consol Castillo, institucions amb les quals se conforma el nucli central del Consell de l'Horta, que entre altres funcions, ha d'acabar de donar forma al Pla Agrari; obtenir recursos i ajudes tècniques; realitzar funcions de gestió i mediació per a facilitar la cessió de parcel.les agràris sense conrear, o promoure i gestionar marques de qualitat dels productes de l'Horta.
A partir d'ahí, ha explicat, s'aniran adherint altres ajuntaments, entitats, organitzacions agraries o membres de la societat civil. La consellera ha tingut paralules de reconeixement també per a "tantes persones que han estan lluitant molts anys per l'Horta viva i amb un futur pel que comencem a treballar hui".
L'Ajuntament de València, ha destacat la consellera, ha fet ja oficial l'oferiment de l'Alqueria del Moro per a que siga la futura seu del Consell de l'Horta. Per la seua banda, la vicepresidenta de la Diputació, com a responsable de la institució que ha ha fet possibles les reunions comarcals per enllestir el Pla Agrari, ha subratllat el deute de les Administracions amb els llauradors i llauradores i la necessària implicación pública "per tal de poder crear, des d'aquest Consell de l'Horta totes aquelles iniciatives que puguen fer una realitat, que el llaurador i la llauradora puguen viure dignament de la terra".
Cadena alimentària, infraestructures i governança
El Pla Agrari, l'esborrany del qual pot consultar-se en consultar ací, s'estructura en tres eixos i replega objectius relacionats amb la cadena alimentària, com l'activació de parcel·les abandonades, afavorir la innovació formació i sistemes d'informació, o la diversificació i millora dels processos de producció i comercizalització.
Altres estan relacionats amb infraestructures, equipaments i serveis, com la millora de l'eficiència dels sistemes de reg, de la xarxa de camins rurals o de la mobilitat. Així mateix, ha recalcat Elena Cebrián, "una forma nova de governança, de gestionar este espai comú a tota l'àrea metropolitana des d'una perspectiva comunitària per part de les institucions i persones que estem ahí".
"Els reptes que enfrontem son compartits amb altres llocs", ha reconegut Cebrián, "quan parlem de rendibilitat de l'activitat agraria, de pressupostos, de mercats, de falta de joves". Però, ha puntualitzat, "la singularitat de L'Horta vé de la voluntat cívica, ara ja sostinguda pel Botànic i també de la vulnerabilitat d'aquest espai, per acò la importància de aquests instruments i de que considrem el consell de l'Horta com una oportunitat de desenvolupar un treball compartit". Perquè, ha conclòs, "els temps de la queixa han quedat darrere afortunadament i ara venen els temps de fer realitat el compromís compartit que s'ha plasmat a la llei de l'Horta".
