La inauguració del pou d’aigua potable (1915): una fita en el procés de modernització urbana d’Alaquàs

0
259

El 2 de maig de 1915, en plena Primera Guerra Mundial, Alaquàs visqué la que podríem qualificar com una feliç jornada històrica que res no té a veure amb el conflicte bèl·lic internacional que assolava mitja Europa; ans al contrari,que està relacionada amb la convivència, el progrés i la qualitat de vida dels habitants d’aquest poble de l’Horta.

Primer pou d’aigua potable que tingué Alaquàs, inaugurat el 2 de maig de 1915. Darrere podem veure el reixat del pati del Convent, el campanar i la cúpula de la capella de Sant Francesc de Paula. Fotografia cedida per José Soler Lino
Primer pou d’aigua potable que tingué Alaquàs, inaugurat el 2 de maig de 1915. Darrere podem veure el reixat del pati del Convent, el campanar i la cúpula de la capella de Sant Francesc de Paula. Fotografia cedida per José Soler Lino

I és que, durant la vesprada d’aquell diumenge de primavera, al nostre municipi tingué lloc un esdeveniment de vital importància per al seu procés de modernització urbana: la inauguració d’un pou d’aigua potable que facilitava el subministrament del vital líquid a diversos punts de la població. I no només per al procés de modernització, sinó també per a la salubritat i la higiene públiques. A més, i a banda de la inauguració del pou i de les cinc fonts que en dimanaven, aquell mateix dia fou també col·locada la primera pedra del nou escorxador municipal, conseqüència, sens dubte, de la necessitat de creixement que Alaquàs devia experimentar per aquelles dates.

Tenim coneixement detallat de tots dosactes –dels quals dins de pocs mesos s’acompliran cent anys– gràcies a les cròniques periodístiques que, en els dies posteriors, publicaren tres dels diaris de major tirada que aleshores veien la llum a la ciutat de València: Las Provincias, La Correspondencia de Valencia i El Mercantil Valenciano; la qual cosa dóna també la mesura de la importància que, als ulls dels habitants la capital, tingueren aquelles millores.

De la gran significació local de l’acte d’inauguració del pou, ja en donaren mínimament compte, fa més de trenta anys, Baltasar Escrivà i Quico Garcia al volum de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs per a 1983, en publicar dues magnífiques fotografies i un breu comentari titulat «Dades sobre el pou que s’inaugurà en 1915 estava situat just enfront del Convent, davant del campanar i apegat a la reixa que n’envoltava el pati, en el que avui és l’avinguda del País Valencià, antiga Fillola. Devia tindre uns vuit metres d’altura i estava integrat per tres cossos: l’inferior i l’intermedi, emblanquinats, eren quadrats; mentre que el superior, constituït pel dipòsit, era cilíndric. El cos inferior disposava,en la part que mirava a la Casa del Sant, de porta d’accés lateral i finestra; i en la part frontal, la que mirava al carrer Major, de dues aixetes i pica. Ambtot, el que més cridava l’atenció era el gran enrajolat de taulellets del cos intermedi, en què havia sigut representada la Mare de Déu de l’Olivar.

Pel que fa a l’acte d’inauguració del pou –que, com ja hem assenyalat, tinguélloc el diumenge 2 de maig–, cal dir que el primer dels diaris a anunciar-lo fou.

La Correspondencia de Valencia, que el dijous 29 d’abril de 1915 publicà una breu nota informativa en què es llegia que la solemne processó en honor a Sant Francesc de Paula, que no s’havia pogut realitzar el diumenge anterior a causa de la pluja, se celebraria tres dies després, el 2 de maig; i que «también se verificará en dicho día el acto inaugural de las fuentes de agua potable en las calles de la población y la colocación de la primera piedra para el edificio del nuevo matadero». Així mateix, l’endemà, divendres 30 d’abril, varen ser el Diario de Valencia i Las Provincias els que publicaren, si fa no fa, la mateixa notícia.

D’aquesta manera, sabem que la cerimònia d’inauguració del pou d’aigua potable, que havia sigut engalanat amb flors, s’inicià el diumenge 2 de maiga les 16 hores. També, que el pou fou construït a iniciativa de l’Ajuntament – que, molt probablement, degué ser el principal patrocinador de les obres– i,més concretament, de la seuamàxima autoritat, l’alcalde, que en aquellmoment era Josep Maria Palop Guillem.

Rafael Roca
IDECO de l’Horta Sud

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here