Moment de Sumar

0
68

cotinoJuan Gabriel Cotino Ferrer

President de Les Corts 

«No ser res si no s’és poble”. Esta idea del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés pot servir-nos com a lema en la festa del 9 d’Octubre. En esta data celebrem la nova forma de ser d’un poble nascut en 1238, any en què esta terra es reconquista i que, per tant, reprén uns costums i una cultura arraconada durant segles. Eixa forma d’entendre la societat que, al cap dels segles, s’ha anomenat la cultura occidental, no sols està ancorada en unes creences, sinó també en un territori.

La Comunitat Valenciana des de aquell moment va ser un regne els límits del qual comprenien -des del segle XIV- els territoris entre el Segura, pel sud, fins al riu Sénia, pel nord. Formem part d’una terra, d’una realitat històrica que al llarg dels segles ha anat creixent en la seua població.

Si algun poble és acollidor, és el nostre. Prova d’això han sigut les més de setze milions de visites que hem rebut en el que portem d’enguany (4, 2 milions d’estrangers i 12, 4 milions de visites nacionals).

775_aniversario_JaumeI_

Si algun poble té una vocació a l’exterior, representada a través de les nostres exportacions, també és el nostre. Ací tenim a la nostra agricultura que ha sigut i continua sent la punta de llança de l’exportació.

Si algun poble té institucions mil·lenàries, eixe és el nostre. Servisquen com a exemple els tres patrimonis immaterials de la humanitat: el Tribunal de les Aigües, el Misteri d’Elx i les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.

Si algun poble és emprenedor, és el nostre; com ho posen de manifest les nostres indústries referents en sectors com el taulell o el calçat.

Luis Lucia, un altre escriptor valencià i polític, deia: “Si una región hay en España que por la riqueza de sus suelos puede hacerse la ilusión de que se basta a sí misma, esa región es Valencia. Y sin embargo, en Valencia no han tenido cabida jamás las locuras separatistas”.

Per això, este gran poble que és acollidor i productor necessita en estos moments, sobretot, unió per a fer front als reptes que se’ns plantegen.

Unió dels seus representants polítics, des de les distintes diversitats. Unió en tots els àmbits, també des de la societat civil, perquè tracem junts el full de ruta que la Comunitat Valenciana necessita per a ser el que és: una terra que pot eixir la primera de la situació crítica en què ens trobem actualment.

Comptem amb les condicions per a eixir avant a partir dels dos eixos esmentats (turisme i exportació). Què ens falta per a aconseguir-ho? Sentir-nos més poble.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here