15 anys de ràdio pública a Picassent

0
63

Causalitats i casualitats del destí, l’aniversari dels 15 anys de Ràdio l’Om (la primera emissió oficial començà un 14 de desembre de 1998), ha coincidit quasi en el temps amb el tancament definitiu del senyal de la radiotelevisió autonòmica. El mitjà fonamental dels valencians, el seu motor de comunicació, ha caigut 24 anys després de ser creada per difondre i vertebrar la nostra llengua, cultura i tradicions. Sens dubte, un fet sonor i contundent. Mai hauríem pensat que donaríem en directe la fi de les emissions de RTVV, però des de fa ja algun temps hem vist desaparéixer ràdios i televisions locals, primerament silenciades i després apagades amb l’excusa de la crisi.

Està molt de moda qüestionar la rendibilitat de les coses públiques, si fan falta, o si s’ha de retallar més o menys en determinades matèries. Per això, per als debats, estan vostés, amics lectors, per a emetre la seua i per a exigir els governants allò que creuen que és just i necessari. Nosaltres estem convençuts de la rendibilitat, ara més que mai, dels mitjans de comunicació locals, de la seua necessitat, i sobretot, de la seua funció social, i del fet que s’han d’aproximar i no deslligar-se del concepte MITJÀ DE COMUNICACIÓ SOCIAL.

Picassent. Radio L'Om. 15 anysRàdio l’Om fa 15 anys i nosaltres estem convençuts que ha sigut una ràdio imcomparable en il·lusió, la dels centenars de col·laboradors que han fet de la ràdio la seua passió. Hem sigut un mitjà en què desenes d’estudiants han tingut una formació laboral per a després, en molts casos, trobar una feina relacionada amb el món de la comunicació o fins i tot acabar treballant en la ràdio que els va vore nàixer.

Ràdio l’Om ha sigut i és un mitjà jove que s’ha acostat a les escoles i a l’Institut. Hem tingut proves de foc, sí, eleccions, debats i temes controvertits, en què hem donat la veu a totes les parts, perquè som un servei públic i immediat. Hem contat com un veí de Picassent es proclamava campió d’Espanya d’atletisme, com una fallera major plorava per rebre un primer premi, com una veïna amb esclerosi coronava el Mont Ventoux, com un actor picassentí eixia en l’Alqueria Blanca…

Hem escoltat les associacions locals i el inesgotable ventall de possibilitats que ofereixen diàriament al poble de Picassent, associacions que, en la seua ràdio municipal, han tingut un altaveu per donar-nos les últimes i sempre interessants propostes. Hem acostat els oients al món de la cultura, de la música, de l’esport, de les festes, de la història del municipi… Ho hem fet en valencià, de forma natural, com l’han parlat el nostres pares, sense por a enfrontar-nos a res, i amb el convenciment que,  difonent i potenciant la nostra identitat, tots i totes eixiríem guanyant.

I ho hem fet, o almenys ha sigut el nostre propòsit, perquè hi ha hagut un convenciment i una aposta dels poders públics, que han pensat que érem i som necessaris. Els ho agraïm, als qui feren el pas, als qui el continuaren i als qui ara per ara el mantenen. I agraïm, i molt, la fidelitat, el compromís, la sinceritat, la crítica, l’aportació, el testimoni. Es referim a vostés: als oients, en definitiva, als picassentins i picassentines, els milers que s’han passat per la ràdio  o l’han escoltada des del carrer la Séquia,  la Font de l’Omet, Barcelona o Veneçuela, tots ells, ens han donat més força per a seguir, per a pensar que la comunicació la fan les persones i que les històries sempre les conten elles, nosaltres, només els posem un micròfon i la llibertat de poder expressar-les.

Estem molt pagats de la ràdio que tenim. Dins i fora. I sí, pensem que la ràdio és rendible i sostenible. I sí, pensem que estos 15 anys han pagat molt la pena. Creiem que el capital humà no té preu i l’interés nostre/seu és poder tindre i escoltar cada dia una ràdio concebuda i realitzada a Picassent per al picassentins. Això és ser social. Això és ser rendible.

Julio Gómez Vivo | @jgomezvivo | Periodista | Comunicació Radio L’Om|  @radio_lom 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here