Des de la tardor de 2025 el web municipal informa que la Biblioteca Pública d’Almàssera romandrà “tancada fins la inauguració en el nou espai”, amb devolucions de llibres al primer pis de l’Ajuntament i el recurs provisional a eBiblio.
Una biblioteca pública no són només prestatgeries i silenci; és el lloc d’un poble on es viu la cultura dia rere dia. Quan l’equip de govern la tanca durant mesos —com passa a Almàssera, amb el tancament anunciat al setembre de 2025 i encara sense reobertura a març de 2026—, el dany és acumulatiu. Bé és cert que el consistori ha habilitat la devolució de llibres a l’Ajuntament i ha redirigit al préstec digital eBiblio, però això no substitueix l’ús social d’un equipament obert i viu.
El buit que deixa una biblioteca barrada
El 7 de febrer de 2025, l’Ajuntament va modificar el PGOU per convertir l’antic mercat en centre de dia i traslladar la Biblioteca a l’edifici del Jubilat; les obres d’adequació, deien, començaven aquell mes. A dia de hui no s’ha mogut cap rajola del Centre de Dia, i els jubilats estan sense la Llar que els hi pertoca. És cert que el 20 de febrer s’adjudicà l’ampliació (575.960 €) amb fons propis de la nova biblioteca. Resulta un pas important, però insuficient. La cultura no pot quedar en standby mentre arriba la inauguració.
El context polític importa
El govern local actual és la primera majoria absoluta del PP en la història democràtica d’Almàssera, però no han sabut gestionar-la. Si en una entrevista de 2024, el mateix alcalde situava “l’ampliació de la biblioteca” entre els projectes clau de la legislatura, a hores d’ara porta molts mesos tancada, sense que s’haja articulat cap alternativa provisional.
Veus del veïnat: el museu, horaris minsos i portes tancades
L’ETNO descriu el Museu de l’Horta com un equipament amb mostra permanent sobre la vida domèstica i agrícola —amb especial atenció a la xufa— i el web municipal reforça la seua vocació etnològica i educativa. Sobre el paper, impecable. La pràctica, però, mostra una altra cara: ressenyes públiques destaquen horaris només de matí (tanca a les 14 h i caps de setmana clausurats) i, en ocasions, tancaments inesperats. “Tiene un horario ya de por sí ridículo… llegamos a las 13:30 y estaba cerrado”, escriu un usuari. El missatge de fons és clar: l’accés és precari.
Crèdits i cronologia del nou edifici del Museu
La nova edificació del Museu —un annex sociocultural dins del recinte— no ha caigut del cel: és el resultat d’anys de gestions i perseverança de l’anterior regidoria, amb Joan Carles Jover (Compromís) al capdavant. En aquella etapa es van impulsar la modernització (sostre, teulada, fusteria, equipaments audiovisuals) i el pla d’inversions per construir l’edifici annex amb suport de la Diputació; així com un Programa per la seua digitalització.
L’actual govern va rebre el nou edifici durant 2024 —segons va declarar l’alcalde— i ha continuat actuacions de conservació de col·lecció i restauracions de peces, però el fil conductor del projecte ve treballant-se des de la legislatura anterior. Tanmateix, s’han abandonat els projectes de cooperació amb Turisme Carraixet, amb el Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació i amb el procés d’actualització i digitalització dels fons.
Deixadesa digital: un web oficial sense vida pròpia
El web oficial del Museu, creat en l’anterior legislatura, s’ha deixat sense promoció. Ara es presenta sense una agenda de programació viva, ni notícies recents, ni informació pràctica clara per a la visita; símptoma d’absència de manteniment i direcció digital.En paral·lel, la informació funcional (visites i reserves) s’ha desplaçat al portal municipal, que centralitza dades i contacte; la impressió és de pèrdua del web propi com a canal principal.
Política lingüística: el valencià, assignatura pendent
En la programació cultural i la comunicació institucional, el castellà predomina en peces de màxima visibilitat (portada del web; saluda de l’alcalde; micro notes i crides de serveis), mentre que el valencià queda sovint en segon pla, sense una estratègia de promoció activa perceptible en els canals principals. Exemples recents a portada —com la “Programación Fallas 2026”— il·lustren aquesta inèrcia. Cal un pla de normalització amb objectius mesurables, guia d’estil, SEO i etiquetes bilingües, i clàusules lingüístiques en contractació cultural.
Majories absolutes i pluralisme esmorteït
A Almàssera, el govern monocolor del PP resulta un exemple de l’alerta que va llançar el Tribunal de Comptes i la bibliografia sobre bon govern local quan es constaten mancances de rendició de comptes i publicitat de la informació econòmica i financera, especialment en municipis menuts.
Què propose (avui, no demà)
- Calendari de reobertura de la biblioteca amb fites mensuals i data d’estrena, publicat i actualitzat al web.
- Pla de contingència lector: sala d’estudi vespertina a la Casa de Cultura/EPA i punt de préstec amb horari ampliat mentre dure el tancament; reobertura provisional de l’antiga biblioteca.
- Museu amb horari ciutadà: vesprades 1–2 dies i obertura selectiva en cap de setmana (grups amb cita). Complementar amb voluntariat i xarxa de museus locals.
- Estratègia digital del Museu: re‑enginyeria del web, agenda viva, arxiu d’objectes i memòria, integració amb reserves municipals
- Pla de normalització lingüística: objectius per canal, guia d’estil, recursos per a associacions i companyies, i clàusules lingüístiques en contractes culturals, amb avaluació semestral (publicada al portal).
En síntesi. No hi ha cap raó perquè Almàssera no puga ser la majoria més ambiciosa en drets culturals i lingüístics. Reobrir la biblioteca amb data i serveis, dignificar el Museu —també digitalment— i fer del valencià llengua central de la cultura i l’administració són objectius assolibles amb voluntat política, transparència i gestió fina. És hora de passar del “va de bo” al “ja és obert”.
[ Natàlia Sebastià Martín | Secretariat de Cultura Compromís Almàssera | @CompromisAlm ]
