La Biblioteca Històrica de la Universitat de València obri les seues portes al públic, convidant-los a explorar la rica història i el poder a través dels llibres de la Casa d’Osuna, un dels llinatges més destacats d’Espanya. L’exposició 'Entre prestatges i llinatges' presenta una selecció meticulosa d’obres que simbolitzen el prestigi i la identitat, oferint una experiència única per connectar amb un llegat cultural excepcional.
La rica herència dels Osuna
Els materials exposats provenen de l’antiga col·lecció dels ducs d’Osuna, que acumulava més de 35.000 volums. Aquesta col·lecció fou adquirida per l’Estat en 1884 i incorporada a la Universitat de València a partir de 1888, on es conserven actualment més de 800 obres. Aquesta biblioteca, de gran importància, ha estat formada al llarg dels segles, reflectint tant els interessos culturals d'un dels llinatges més influents de la història d'Espanya com l’evolució del llibre com a símbol de coneixement, prestigi i poder.
L’exposició es divideix en quatre seccions que reconstruïxen la relació entre la Casa d’Osuna i els seus llibres. A través d’exemplars seleccionats amb cura, es revela com aquests volums van ser alhora eines de lectura i símbols de representació social. Inclou obres d’història, art militar, religió, ciències, literatura, viatges i filosofia, datades entre els segles XVI i XIX, identificades gràcies a les seues marques de propietat.
Un viatge a través del temps
El recorregut comença al final del segle XV i se centra en 1562, any en què Felip II va atorgar a Pedro Girón el títol de I duc d’Osuna. Des d'aquell moment, la família va promoure una intensa activitat cultural que culminaria, a finals del segle XVIII, amb una biblioteca de gran envergadura. Els IX ducs d’Osuna, Pedro de Alcántara Téllez-Girón i María Josefa Pimentel, van obrir la biblioteca al públic en 1786, en línia amb els ideals de la Il·lustració. Les dues primeres seccions aborden aquesta etapa fins a mitjan segle XIX, quan el patrimoni dels Osuna es va fusionar amb el de l’Infantado.
La tercera secció mostra, a través de la premsa històrica, el contrast entre l’esplendor i la decadència de la família. Entre 1853, quan el diari La Ilustración va publicar un gravat de la biblioteca, i la dècada de 1880, quan el Congrés debaté la seua compra, es va produir la fallida de la casa amb Mariano Téllez-Girón, XII duc d’Osuna.
Preservació i divulgació del patrimoni
L’adquisició de la col·lecció per part de l’Estat a partir de 1884 va evitar la seua dispersió i va permetre la distribució dels volums entre diverses biblioteques espanyoles, que encara avui identifiquen exemplars procedents dels Osuna. Des de 2013, la Red de Bibliotecas Universitarias y Científicas Españolas (REBIUN) impulsa un projecte col·laboratiu per facilitar aquesta tasca, que és protagonista de la quarta secció. Aquest apartat destaca també la feina de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València en la identificació dels exemplars mitjançant marques de propietat i altres indicis materials.
En conjunt, l’exposició ofereix una oportunitat única per descobrir com els llibres poden narrar la història d’una família, d’una època i d’una manera d’entendre el coneixement.
La Universitat de València invita a tots a visitar aquesta mostra a la sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau fins al 5 de juliol.
