Un estudi elaborat per Save the Children, la Universitat de València i la Mancomunitat de l’Horta Sud conclou que els xiquets, xiquetes i adolescents que viuen als municipis afectats per la DANA d’octubre de 2024 continuen patint, un any després, problemes de son, dificultats de concentració i una clara baixa en el rendiment escolar. El diagnòstic, presentat este dimarts a Torrent davant d’un centenar de representants municipals, educatius i socials, analitza l’impacte socioemocional de la catàstrofe en les vint localitats de la comarca.
En l’obertura de l’acte, el president de la Mancomunitat, José F. Cabanes, ha recordat que la institució ha impulsat múltiples aliances per a estudiar les conseqüències de la DANA “de la mà de la ciència i dels sectors professionals”, però ha reconegut que “existia una especial preocupació en l’impacte sobre la infància i l’adolescència”. Cabanes ha agraït la implicació de Save the Children als pobles afectats i ha destacat el paper de la Universitat de València, a la qual ha definit com “la gran aliada de l’Horta Sud en esta catàstrofe”.
El director territorial de Save the Children, Rodrigo Hernández, ha explicat que “el problema no s’ha acabat quan el fang es va llevar dels carrers, sinó que l’afecció psicològica continuarà i també l’econòmica en les famílies”. Hernández ha indicat que l’organització va apostar per “un estudi científic per a tindre una visió clara del que ha passat que ens permeta incidir amb accions en el futur”.
La professora María Jesús Perales, coordinadora del diagnòstic, ha afirmat que per a l’equip investigador ha sigut “un privilegi” treballar amb la xarxa comarcal, encara que ha advertit que l’estudi “no té sentit que es quede ara al calaix”, i ha apel·lat a “la participació de tota esta xarxa per a tornar a començar”. L’experta ha detallat que l’informe classifica l’afecció de la DANA en tres nivells —extrema, mitjana i baixa— i ha subratllat que s’ha incorporat la perspectiva de gènere al llarg de tot el procés.
Entre les conclusions, el diagnòstic assenyala que el 70% de les famílies considera que la seua llar ja no és un espai segur, mentre que una de cada quatre necessita encara suport institucional i social per a eixir avant. L’estudi també reflectix que ha existit una xarxa comunitària de suport que, segons el document, cal mantindre i reforçar.
En l’àmbit educatiu, el diagnòstic indica que el 71% dels xiquets i xiquetes ha vist afectat el seu rendiment escolar per la falta d’espais segurs per a estudiar, els danys en instal·lacions públiques i privades —incloent escoles de municipis com Aldaia, Quart de Poblet, Xirivella, Alfafar, Sedaví o Torrent— i el deteriorament de les relacions socials després de la catàstrofe. A més, la meitat de l’alumnat necessita suport psicosocial, i un 38% del professorat també requerix atenció especialitzada.
Pel que fa a la salut, l’estudi identifica dificultats per a conciliar el son, problemes de concentració i un augment de la irritabilitat en la infància i l’adolescència. L’equip investigador ha insistit en la importància de recuperar l’activitat esportiva, pel seu paper no sols físic, sinó també relacional i emocional.
El diagnòstic es completa amb un decàleg de propostes per a una reconstrucció més justa: des de formar la infància en prevenció i resposta davant emergències fins a prioritzar la rehabilitació d’entorns escolars, reforçar la salut mental amb equips especialitzats o activar espais de participació infantil.
