Quantcast

Wilson Ferrús presenta a Beniparrell el seu últim llibre ‘Mestres i escoles de l’Horta Sud, 1936-1939’

La Casa de Cultura de Beniparrell va acollir ahir la presentació de l’últim llibre de Wilson Ferrús Mestres i escoles de l’Horta Sud, 1936-1939. Ferrús ofereix un bon llibre no sols a les persones interessades en la història de l’educació, sinó a totes aquelles que volen descobrir un tros de la història del seu poble, de la seua comarca o del seu País.

L’obra dóna molt més del que el seu títol promet, perquè no es limita a narrar els anys del conflicte bèl·lic sinó que ens remet als orígens del sistema públic d’ensenyament en els vint pobles de l’Horta Sud remuntant-nos al segle XIX, en un relat que continua fins l’arribada del franquisme. I, al mateix temps, ens permet conèixer les històries de vida del Magisteri que, en els difícils anys de la guerra “incivil”, estigueren al seu front.

Wilson Ferrús Peris. Natural de Catarroja, va estudiar la carrera de Magisteri a la Universitat Laboral de Cheste en l’especialitat de Ciències Socials i posteriorment la Llicenciatura de Filosofia i Ciències de l’Educació en la Universitat de València. Actualment treballa a l’IES Albal. Fonamentalment, el seu camp d’investigació se centra en l’estudi de l’educació durant la II República i la repressió institucional

exercida posteriorment pel franquisme contra el Magisteri Primari.

En eixe sentit, destaca Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides (XIXé Premi d’Investigació de l’Horta Sud d’IDECO) publicat a Perifèric Edicions en el 2014 i Mestres i escoles de l’Horta Sud, 1936-1939. Perspectiva històrica i anàlisi quantitativa’ (Institució Alfons el Magnànim, 2015).

També ha publicat Els consells de guerra: una eina de repressió a l’àmbit del Magisteri Primari. El cas de l’Horta Sud, dins de l’obra col·lectiva Mestres d’escola (Universitat de València-Alfons el Vell de Gandia, 2014) i Alfafar i Lloc Nou de la Corona. Mestres i escoles fins a 1939, dins de l’obra col·lectiva Memòries d’Alfafar 2014 (Associació d’Estudis d’Alfafar, 2014).

És també coautor de l’estudi L’aplicació de les lleis de depuració de mestres a Catarroja (Ajuntament de Catarroja, 1986) i està a punt de publicar-se el seu treball Rafael Arizo Aparici. Paradigma de mestre republicà.

L’any 2011 va guanyar l’accèssit del premi Benvingut Oliver de Catarroja d’investigació històrica amb l’obra Les construccions escolars a Catarroja durant l’època de Ruiz Giménez (1951-1955).

També ha traduït al valencià l’obra Contes de Clarín (Rotgle Edicions, 1994) i ha participat en l’edició d’una de les primeres antologies publicades de contes d’autors valencians contemporanis, Noves narracions extraordinàries (Rotgle Edicions).


 
 
 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *