L'EDUSI té un pressupost de 9.900.176 euros, dels quals, la meitat anirien a càrrec de la subvenció, en cas que reba l'aprovació del Govern, i la resta a càrrec del Consistori. El ple va aprovar, així mateix, que si el projecte segueix avant es crearà una comissió de seguiment del pla estratègic integrada per un representant de cada grup polític.
Per a poder elaborar una EDUSI, és imprescindible partir d'una anàlisi de la situació actual, amb un estudi de la debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (anàlisis DAFO), que permeta definir els reptes que es planteja Quart de Poblet per a aconseguir l'any 2020 ser referent com a “ciutat intel·ligent, sostenible, preocupada pel clima, de la seua ciutadania i innovadora”, tal com va subratllar anit el tinent d'Alcalde, Juan Medina.
L'estratègia està orientada al municipi en el seu conjunt, com àmbit d'actuació, en matèries com la modernització de l'administració, el foment i la rehabilitació del patrimoni cultural i paisatgístic i l'aplicació al sector turístic, millora de les oportunitats d'ocupació i equipaments per a la cohesió social. Però, a més, planteja un àmbit d'actuació territorial específic, orientat al desenvolupament urbà sostenible en el barri Riu Turia.
La participació és clau en aquest projecte i ha sigut decisiva a l'hora de determinar tant la identificació dels reptes i problemes a Quart com les les línies d'actuació, que és el que exigeix la convocatòria de la subvenció, sense determinar projectes concrets a abordar, tal com va explicar Medina. L’alcaldessa, Carmen Martínez, també va destacar la participació i va agriar la unanimitat del ple en un projecte de futur immediat “per a seguir transformant el nostre municipio”.
En aquest sentit, l'Ajuntament ha realitzat una enquesta oberta a tota la ciutadania, accessible des de la web. Els resultats mostren que la ciutadania defineix a Quart, preferentment com a ciutat “tranquila, però al mateix temps sorollosa, amb serveis municipals de qualitat”.
El model actual de municipi, ho consideren majoritàriament com “Ciutat en creixement i amb bona qualitat de vida; referent d'integració social i de gobernança, transparència i lliure accés a la informació, que promou la participació pública”.
En relació al tipus de ciutat desitjable, prevalen els models de “referent d'integració social” i “centre vital amb un centre històric viu, amb bona oferta comercial i d'oci i restauració”. La ciutadania de Quart considera com a principals reptes per al municipi la oferta de serveis públics a través d'Administració electrònica; l’ús de plataformes digitals i aplicacions de mòbil per a facilitar la participació pública en la presa de decisions municipals; ús de les noves tecnologies per a posar a la disposició de la ciutadania informació i dades municipals, fent el govern més transparent i obert; facilitar la producció i l'ús de les Energies Renovables per infraestructures públiques; implantació d’un pla de mobilitat sostenible; foment de la mobilitat amb bicicleta i per als vianants; rehabilitació energètica d'edificis i ús d'energies alternatives; suport i col·laboració a iniciatives per a cerca de noves tecnologies que ajuden a reduir les emissions de CO2; reducció de residus, i alternatives per al reciclatge, la valorització i la reutilització dels residus; creació d'espais públics de qualitat i millorar la xarxa de proveïment per a reduir pèrdues.
Finalment, considera que haurien d'intensificar-se les polítiques relatives a reducció de residus, i alternatives per al reciclatge, la valorització i la reutilització dels residus; creació d'ocupació local amb incidència en col·lectius amb més dificultats; formació i qualificació professional dels demandants d'ocupació per a millorar les possibilitats d'empleabilidad, i oferta d'habitatge social.
Així mateix, es van realitzar tallers sectorials amb la participació dels representants dels 13 consells assessores municipals, representats en el Consell de Participació Ciutadana, que van rebre tota la informació sobre el projecte i van emplenar també l'enquesta ciutadana, així com amb personal tècnic especialitzat de l'Ajuntament, agents econòmics, socials i institucionals.
D'aquesta forma es va elaborar un primer esborrany de l'estratègia, les principals línies de la qual d'actuació es van portar a la Fireta de Nadal, on tots els ciutadans i les ciutadanes que ho van desitjar van poder manifestar què consideren prioritari per a Quart.
De tot aquest treball, va nàixer el document final, amb les següents línies de treball: actuacions per a modernitzar l'Administració electrònica i els serveis públics de les ciutats a través de les TIC (200.000 euros), impulsar l'oferta de serveis basats en el patrimoni cultural, associat a la digitalització del mateix i a la seua aplicació al sector turístic (650.000 euros), impulsar les actuacions necessàries per a catalogar les ciutats com Smart Cities (550.000 euros), sistemes intel·ligents en edificis (120.000 euros), foment de la mobilitat urbana sostenible: racionalització de l'ús del vehicle privat (2.304.000 euros), augment de les energies renovables en l'àrea urbana (180.000 euros), foment del patrimoni natural, cultural i etnològic (450.000 euros), regeneració urbana: segregació d'usos i funcionalitats (2.500.000 euros), equipaments per a la cohesió social i laboral (450.000 euros), generació d'espais públics per a la convivència (450.000 euros), regeneració urbana per a la creació d'espais públics de qualitat (800.000 euros) i millora de l'empleabilidad i la inclusió digital dels col·lectius més vulnerables (865.400 euros).
