Un acord amb què Aldaia dóna el seu suport a la iniciativa de la Conselleria d'Educació, Cultura i Investigació de declarar BIC la normativa ortogràfica del valencià modern. Una decisió que compta, a més, amb el recolzament de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Subdirecció General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana.
La Junta de Govern d'Aldaia destaca en el seu acord que les Normes de Castelló “formen part del patrimoni lingüístic del poble valencià ja que representen un valor històric sociolingüístic de gran importància dins del procés de recuperació i normalització del valencià pel fet que suposen l'acord ortogràfic que ha assentat les bases de la normativa actual de la nostra llengua, d'acord amb la realitat lingüística genuïnament valenciana però amb criteris d'unitat i coherència lingüística amb les altres comunitats amb les quals compartim llengua comuna”. L'Ajuntament ja ha transmés l'acord tant a la Generalitat Valenciana com a la FVMP.
Elements que formen part del bé
La proposta d'aquest BIC Immaterial inclou dos béns principals. Un és l'escrit mecanografiat original de les Bases per a la unificació de l’ortografia valenciana, conegudes com a Normes de Castelló, que es conserva en la Biblioteca Valenciana. I en segon lloc, la Casa Martí i Matutano de Castelló, un lloc associat a la història i la memòria de les Normes perquè va ser seu de les reunions que els promotors d’aquest acord cívic mantingueren a la capital de la Plana els dies 2 i 21 de desembre de 1932.
Aquesta casa era la seu de la Societat Castellonenca de Cultura, raó per la qual la primera planta de l’edifici va allotjar les reunions del desembre de 1932 en què es va arribar a l’acord definitiu d’acceptar la normativització, mitjançant el document que coneixem com a Normes de Castelló.
Més enllà de la dimensió estrictament lingüística i filològica, les Normes de Castelló han desenvolupat amb el temps un valor històric i sociolingüístic de primera magnitud. Les Normes foren aprovades pels gramàtics, escriptors i entitats culturals valencianistes més rellevants de l’època. Foren la base sobre la qual s'assenten els manuals d'ortografia i gramàtica valenciana i vocabularis elaborats per Carles Slavador, Manel Sanchis Guarner, Josep Giner, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor i altres eminents filòlegs i estudiosos de la llengua en una línia convergent amb la resta de territoris on es parla la llengua.
Un procés de consens que ha estat assumit com a normativa del valencià culte durant la Segona República, el franquisme i la democràcia actual. De fet, l’acord social plasmat en les Normes de Castelló va permetre generar consensos en l’etapa democràtica, en què s’hi sumen les pràctiques institucionals i pedagògiques desplegades per la Generalitat Valenciana, les universitats i institucions locals i provincials arran de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
