La Passejà de Sant Onofre, una festa amb història (des de 1723)

Cada 9 de juny per la nit, el patró de Quart de Poblet recorre el municipi en la tradicional Passejà de Sant Onofre. Es tracta d'una festivitat distinguida com a Festa d'Interés Turístic Local en la que la imatge és acompanyada amb un element pirotècnic conegut com 'cuet amb tenalla', que oferix imatgens certament espectaculars als assistents.

Completa la part pirotècnica de la festivitat els Focs Artificials en la plaça de l'Ajuntament, en acavant la passejà pròpiament dita. La Asociació Cultural Amics de la Passeja (artífexs de la recuperació d'aquesta tradició) en col·laboració amb l'Ajuntament de Quart de Poblet i contant amb empreses pirotècniques de notable prestigi s'encarreguen d'omplir de llum i color la cel·lebració.

Fent història

La tradició situa l'aparició de la Passejà com a festivitat al segle XVIII, concretament a l'any 1723, en el marc d'una llegenda miraculosa en un Quart agrícola i rural. D'aquella època, en un poble sota el domini feudal dels monges de Poblet, hi queda documentació sobre una sèrie de festes organitzades de forma popular (les clavaries que es responsabilitzaven de les festes patronals de setembre) i d’altres més institucionals, on l’ajuntament de Quart corria amb les despeses dels actes religiosos. Estes últimes es feen en honor a S. Antoni, S. Josep, S. Roc i, especialment, la festa de S. Onofre al 10 de Juny.

A banda de la llegenda, la realitat és que la Passejà és una processo votiva, on el poble de Quart, representant pel seu Ajuntament i el veïns, rendix homenatge al Sant patró per la seua intercessió, passejant-lo a la nit de la vespra de la seua festa amb llums de coets. El pas del temps ha anat configurant una sèrie d’elements que caracteritzen la festa fent-la peculiar i senya d’identitat pròpia de Quart de Poblet. Estos elements són:

• La figura de Sant Onofre, patró de Quart, que és passejat pels carrers del poble. La seua anda, on el Sant anacoreta rep la comunió de mans d’un angel a la seua cova, feta a 1940 per …., és una replica d’una altra més antiga , probablement del s.XVII, destruïda a la Guerra Civil.
• La participació popular, representada per l’Ajuntament i els veïns que acompanyen al sant, darrere l’anda, de manera informal i dissentida.
• El foc de pólvora, amb les rodes de foc que es fan a determinats punt del recorregut, i amb la fila de coeters, que encapçalen la processó amb lluminàries i coets d’eixides, mantingut amb tenalles de fusta.
• La música, tant el grup de tabal i dolçaina que obri la procesó com la banda que la tanca, contribueixen a remarcar el caràcter festiu de l’acte.