Es presenta el llibre ‘València, quan la ciutat aplega a L’Horta’

Ha segut presentat en societat el llibre València, quan la ciutat aplega a l'horta, un volum de divulgació i recopilació sobre l'activisme i els reptes en defensa de l'horta de València com a patrimoni cultural i històric i com a espai de desenvolupament sostenible. A més, l'obra suposa un reconeixement i homenatge a la figura del difunt historiador i activista veïnal Eduard Pérez Lluch.

Tal com ha explicat Víctor M. Algarra, l'exemplar arreplega les aportacions i comunicacions de les Jornades de Patrimoni, Història i Cultura de Campanar i l'Horta de la Ciutat de València, celebrades al març de l'any passat. Algarra ha coordinat l'elaboració del llibre junt amb Carmen Cárcel García.

La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presidit la presentació de València, quan la ciutat aplega a l'horta, en un acte celebrat este matí en el saló de plens de l'Ajuntament, i en el qual han pres part també la regidora d'Agricultura, Horta i Pobles de València, Consol Castillo, i el regidor de Desenvolupament Urbà Sostenible i Habitatge, Vicent Sarrià. Tal com ha subratllat Tello, el llibre és important “no sols pel seu contingut, sinó perquè suposa un gir en la línia editorial de l'Ajuntament: per primera vegada es pren l'horta com a referència ineludible i real, al temps contemporània i carregada de futur”.

De fet, ha explicat la regidora, “el volum dóna veu no només a especialistes en l'horta i els seus diversos patrimonis, sinó també a qui és part inherent d'ella: les i els antics llauradors, les persones que gestionen horts urbans, o les que lluiten des de fundacions, associacions o moviments reivindicatius per una horta neta, pròpia i lliure d’edificacions. I sempre amb la voluntat de mantenir i tenir cura del que ens queda, perquè la puguen disfrutar les generacions futures”.

És un volum de divulgació i recopilació sobre l'activisme i els reptes en defensa de l'horta de València com a patrimoni cultural i històric

Glòria Tello ha defés la necessitat de posar en valor figures “amb qui estem en deute, i que mereixen un reconeixement de tota la ciutadania per la seua labor en defensa de les nostres tradicions i el nostre patrimoni, per haver sigut líders veïnals, pels seus escrits de denúncia, o pel seu afany mobilitzador, sempre en benefici de València”.

“PLANTEJAMENTS DEPREDADORS, ECONOMICISTES I INCULTES”

Per la seua banda, la regidora Consol Castillo ha subratllat la importància del llegat d'Eduard Pérez Lluch i de persones com ell, “que allà pels anys noranta clamarem amb nivells d'èxit diferents perquè plantejaments depredadors, economicistes i, fonamentalment, incultes, no aniquilaren mostres ben significatives del que ens explica com a valencians, i que eren la garantia sostenible de la projecció de futur de l'horta i el seu patrimoni”.

Castillo ha rememorat les accions del moviment Salvem el Pouet que, si bé, infructuoses, “sí que van aconseguir generar una nova actitud cap a la conservació del patrimoni”. “Tot allò que no es coneix no pot estimar-se”, ha afirmat la regidora, “i estic convençuda que si els valencians hagueren conegut el valor de l'horta de Campanar i les seues alqueries, hauria estat més difícil la manipulació que es va produir a mitjan dels anys noranta”.

Per això, la regidora ha assenyalat el repte de les generacions actuals, “que és conéixer el seu patrimoni, la vida de les seues gents, qui eren i què feien: el camí del Pouet, les barraques, les alqueries, els molins i les séquies, que explicaven una manera de viure de la terra, i una manera de construir i de fer. Ens deien com érem els valencians i ens feia memòria de qui havíem sigut”, i ha conclòs subratllant la importància d'este homenatge a Eduard Pérez Lluch, “i a tots els Eduards anònims que no es van resignar que la ciutat en el seu conjunt, i l'horta, el seu patrimoni rural, cultural, constructiu, hídric… foren devorats per una insaciable incultura i una desmesurada cobdícia”.

“NO HEM ARRIBAT TARD”

Durant la seua intervenció, el delegat d'Urbanisme, Vicent Sarrià, ha destacat també “la importància que per a l'esdevenir de la ciutat té l'existència de persones lluitadores que defenen un model de ciutat respectuós amb el passat, que preserva per als nostres fills un entorn irrepetible com l'horta, i que garantix la qualitat urbana dels barris”.

Consol Castillo ha subratllat la importància del llegat d'Eduard Pérez Lluch i de persones com ell, “que allà pels anys noranta clamarem amb nivells d'èxit diferents

“No hem arribat tard”, ha assegurat Sàrria, qui s'ha manifestat “particularment orgullós d'haver pogut parar a temps una revisió del Pla General que requalificava centenars d'hectàrees d'horta que ara, afortunadament, disfrutaran de la màxima protecció”. I això, per mitjà d'una sèrie de plans, programes i legislació “que no sols en garantixen la protecció, sinó també donen instruments per a aconseguir la seua revitalització i viabilitat econòmica”. “Perquè de res servix protegir si no es donen alternatives perquè l'horta siga viable i així també per als que viuen en ella”, ha assegurat.

El regidor ha assenyalat el “dràstic canvi en este sentit en la ciutat de València, que”, ha afegit, “no és fàcil ni gratis, perquè suposa reorientar completament la revisió de l'ordenació de la ciutat per a aconseguir dotacions i equipaments que l'anterior Govern local havia fiat als sectors urbanitzables”. “És una tasca ingent”, ha conclòs, “però estem adreçant el rumb”.

EL SENTIR DE LES GENTS I EL TERRITORI

Finalment, ha pres la paraula el coordinador del llibre, Víctor M. Algarra,  qui ha evocat amb detall la seua labor professional i d'activisme junt amb el difunt Eduard Pérez Lluch. Tal com ha explicat Algarra, la defensa dels barris històrics, els antics poblets de l'horta, i el seu patrimoni cultural, tal com ho entenia Pérez Lluch es basava en el coneixement profund de la seua història, però sobretot en el sentir de la seua gent i de la situació real del territori.

El llibre arreplega totes les intervencions de les jornades del passat mes de març, en què es van abordar distintes vessants, aspectes i mirades sobre el paisatge històric i l'acció de recuperació: elements concrets, com el regadiu tradicional, l'abandó de les explotacions agràries, la destrucció del camí del Pouet, el cas del Cabanyal, els horts urbans de Benimaclet, o el patrimoni menor dels barris. L'última part del volum porta per títol “In memoriam”, i suposa un sentit homenatge a la figura de Pérez Lluch a través del testimoni, reflexions i records de persones que van treballar al seu costat al llarg dels anys d'investigació, pedagogia i activisme.

Víctor Algarra ha recordat el fracàs de la lluita en defensa del Pouet de Campanar, que, no obstant això, sí que va suposar una victòria en tant que va ser germen de la presa de consciència col·lectiva junt amb veïns i veïnes sobre la importància de la defensa del patrimoni dels barris i pobles; i ha realitzat un crida a continuar treballant per a recuperar i protegir elements que encara hui queden.

“És hora de rendir altres homenatges als nostres barris històrics”, ha assenyalat, “antics pobles de l'horta menyspreats per un tipus de centralisme que tan sols valorava allò que estava dins de les antigues muralles medievals”. “No hi ha un centre històric a València: n’hi ha de molts”, ha conclòs, “i la seua recuperació no és un simple i necessari exercici de dinamització veïnal, sinó que pot ser una oportunitat de diversificació de l'oferta socioeconòmica, cultural i inclús turística de València”.