El Suprem valida l’expropiació del Cinturó Verd a 6 euros el m2 al considerar-lo rústic i no urbanitzable

0
28

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència favorable a l’Ajuntament d’Aldaia amb respecte al litigi sobre les expropiacions del Cinturó Verd. La sentència deixa en vigor el preu d’expropiació que va taxar el Jurat d’Expropiació Forçosa en 2001 i no el preu set vegades superior que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en una sentència de 25 de febrer de 2005.
El Tribunal Suprem accepta el recurs de cassació de l’Ajuntament donant la raó al Consistori en dos aspectes clau. Primer, en el procés d’expropiació del Cinturó Verd en tot moment l’Ajuntament ha complert la legislació vigent i ha realitzat correctament la tramitació administrativa. Segon, el Suprem reconeix que la finalitat del Cinturó Verd és ser una barrera verda de protecció de l’horta, pel que la qualificació del sòl és “no urbanitzable”.

El Suprem anul•la el criteri de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat que considerava el Cinturó Verd com sòl urbanitzable. La nova sentència anul•la la de 2005 i valida la resolució de 1 de març de 2001 del Jurat d’expropiació Forçosa de València, que va taxar el preu d’expropiació en 1.050 ptes/m2, però només pel que fa a les tres finques afectades pertanyents a dos propietaris.

El fet que el Tribunal Superior només falle el cas de tres parcel•les, deixant fora d’aquesta sentència als altres 35 propietaris del recurs, és degut al fet que declara admissible parcel•les el preu d’expropiació de les quals supera els 25 milions de pessetes.

Des de l’Ajuntament aseguren que la sentència del Tribunal Suprem és històrica, ja que assenta jurisprudència al negar la doctrina de la sentència de 2005, que aplicava el principi de la justa distribució de beneficis i càrregues en actuacions que creen elements dotacionals per al municipi, és a dir, actuacions amb vocació de crear ciutat. Segons aquesta doctrina ara invalidada, els propietaris de sòl rústic es sacrifiquen perquè la resta de ciutadans es beneficien de l’expansió de la ciutat i, per tant, per a compensar aquest sacrifici es deu incrementar el valor del preu expropiat.

En canvi, el Tribunal Suprem reconeix la finalitat real del Cinturó Verd: una zona verda d’ús públic de amortiguació entre el nucli urbà i el municipi construïda en sòl no urbanitzable. Tal com exposa la sentència, la finalitat de l’expropiació no és dotar d’un element dotacional nou a l’àmbit urbà del municipi, sinó justament el contrari: es tracta de defensar l’horta que s’estén a continuació, en sòl no urbanitzable, en el marge exterior de la Ronda de Circumval•lació del nucli urbà, fora del sòl urbà o urbanitzable del municipi.

O dita d’altra manera, el Cinturó Verd serveix a la ciutat, no crea ciutat, la seva finalitat és la creació d’una franja de protecció que impedeix el desenvolupament urbà de l’àmbit municipal, en protecció a les hortes confrontants.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here