Descobrint La Masia, en Rocafort

Fotos: Sisko Estellés i Javier Furió.- Varem visitar, a finals de juliol, ja tocant cap al mes d'agost, la població de Rocafort, per a dinar en un racò màgic nomenat La Masia. Tot un descobriment per als amants del bon menjar.

¿Eivissa? No, encara que ho parega. I es que una suau brissa engrunsa els gegantins i vetustos pins que resguarden La Masia de la forta calor de l'estiu, aconseguint per a aquest singular restaurant un microclima de magnífic aspecte.

Ens rep Laura Alcón, que regenta La Masia amb l'elegància per davant. Magnífica anfitriona, pbanderaon la elegancia por bandera. Magnífica amfitriona, preocupada en tot moment per la comoditat dels seus comensals, ens presenta a Matías, el xef del restaurant. Amable i de bon tracte, ens mostra els seus ‘dominis’ i ens trobem amb una àmplia cuina que, inclús en moments de plena activitat, crida l'atenció per una cuidada netedat i ordre. En realitat, és la nota dominant en tot el lloc. Ací es treballa, però amb manyaga, cura i neteja. Un valor molt a tenir en compte en els temps que corren.

La Masia no va arribar ací per casualitat. En altres temps va ser un xalet de luxe i ara és una conjunció d'espais per a tots els gustos, decorat amb molt d'estil. La seua planta arquitectònica, de grans espais i fèrries estructures, ho delaten com una obra de gran envergadura i rellevància. I, efectivament, amb molta influència eivissenca en el seu interior. El menjador interior desborda detalls per al confort i el relax. El bosc mediterrani fa la resta, atorgant-li un tint autòcton molt d'agrair, perquè un se sent a casa.

La pèrgola del gran espai exterior que alberga el menjador a l'aire lliure ens acull amb una cuidada escenografia, fustes diverses i espart baix plat fins a la nostra taula abraçada per la brisa i la pinada. Ací ens reconciliem amb el dia, per molt estrès que hem recopilat al matí. Es detén el rellotge i comença el desplegament d'un autèntic espectacle de textures i sabor.

Obrim boca amb un entrant que ens acaba de submergir en la música pausada i relaxant que envaeix tot el local. Bunyols cremosos de bacallà amb alioli. Suaus, impressionantment equilibrats en sabor i consistència. Una delícia.

Li segueix una ensalada russa, cosa seriosa. Per a paladars exquisits, els detalls a l'hora de ‘vestir’ un entrant castigat injustament per alguns, l'homogeneïtat en boca sorprèn de forma molt grata. Ha de ser per açò que els qui no dominen l'art d'aquest resfrescant conjunt disjunt, el rebutgen davant la impossibilitat d'aconseguir un resultat òptim. El que aconsegueix Matías denota, sobretot, ingredients de qualitat.

I arriba una de les joies del lloc, en forma de coques. Una de botifarra amb 'pisto', i l'altra de formatge de cabra amb alfàbrega. Sublims. Una massa portada al forn després d'un estudiat procés de pastat, segons ens explica Matías, i una selecció i tractament dels ingredients, donen com a resultat unes coques, típiques de la zona, però amb unes prestacions i textura úniques. Matías ens les presenta amb orgull i, de fet, ix de la seua cuina per a parlar-nos de la seua creació. Es nota quan algú estima el que fa, i és el cas.

Però arriba el moment del mos principal. El que farà que no oblidem mai la nostra visita a la Masia. Un arròs del senyoret arriba a la taula en la seua paella i ja l'aspecte ens fa obrir els ulls com a plats. Apartem els altres plats, els de damunt la taula. Açò s'ha de menjar en la paella, situada al centre.

La primera cullerada arreplega l'arròs amb només fregar el fons del recipient, i descobreix un arròs solt, en la seua justa cocció, i una porció de rap amb ell. Suntuós és poc. Perfecte de tacte, perfecte de sabor, fragància i record en el paladar. No podem sinó dibuixar un somriure de satisfacció. Definitivament, un dels secrets d'aquest meravellós arròs es troba en que està cuinat amb productes de mercat, de qualitat. I açò és un detall que queda inevitablement impregnat en el resultat final.

Convenientment sadollada la fam del migdia, i amb la magnífica i certa sensació d'haver degustat potser el millor arròs dels últims mesos, arriben les postres amb un grapat de delícies entre les quals destaca en gran manera la llesca amb ou d'orxata. Una obra d'art i un homenatge al nostre producte més internacional -amb permís de la seua majestat la paella-. Completen la ‘sarsuela’ dolça unes poques maduixes, cireres i un flam d'ou.

Impressionant la sobretaula, bressolant l'ambient la brisa que no ha deixat d'acompanyar-nos en cap moment. I açò és una cosa que ens queda patent en eixir de la Masia, moment en el qual el sol del mes de juliol ens torna a castigar, com despertant-nos d'un somni, un plàcid somni, en La Masia. Un lloc que no tardarem a tornar a visitar i que recomane de totes, totes, conèixer.

LA MASÍA

Avda. Ausiàs March, 99 (Entrada per C/ Pare Lluís Fullana, 12)
46111 Rocafort (València)
Reserves: http://www.masiarocafort.com/contacto-reservas/